IMMST (3a part: Metodologia i Ètica professional)

.

▪  METODOLOGIA 

L’estructuració del mètode s’ajusta a les fases pròpies de la disciplina i les funcions encomanades a la figura del treballador social. Ara bé, l’exercici professional comporta, contínuament, procedir una resposta adequada en cada cas i situació. Per això, cal enriquir el nostre treball implementant coneixements i pràctiques (a través del coneixement teòric i acadèmic, l’adaptació a reformes legals i reestructuracions institucionals; i la compartició del bagatge laboral i d’experiències professionals). En el nostre cas, a més a més, hem mirat d’afegir-hi categories analítiques pròpies de la disciplina antropològica.

 

Tot seguit, es sintetitza, molt breument, les tres fases per les quals hem procedit professionalment.

.

  1. Documentació del cas

Primer de tot, amb la coordinació de Creu Roja, comprovàrem, cas per cas, que el Programa ATENPRO estigués actiu. I, tot seguit, actualitzàvem la base de dades de l’ USIF.

I en segon lloc, consultàrem les anteriors accions professionals de l’ USIF. Llegint, primerament, l’expedient de la usuària; i, en els casos de data més antiga, la documentació del SIAD (prestant especial atenció a les accions de l’últim any). I preguntàvem qualsevol dubte que es pogués generar a la coordinadora del servei.

Seguidament, consultàvem l’expedient a HESTIA, que és la base de dades comuna per totes les EBSS. I, en els casos on no hi havia expedient obert i les dades de l’expedient de l’ USIF tenien més d’un any d’antiguitat; ens coordinàvem amb l’ EBSS  corresponent (perquè l’ USIF no té accés a l’antiga xarxa GISAP). És a dir, preguntàvem si coneixien o no el cas, i si la resposta era positiva, en quin estat del procés es trobava.

Finalment, ha estat cabdal en la fase de documentació, la lectura de l’Ordre de Protecció de cada cas. Posteriorment, les qüestions legals ens les aclaria l’advocada de l’ ESTAIF; i les qüestions processals, via telefònica, l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte OAVD.

Aquestes consultes, lluny de servir-nos per fer assessorament legal (res més lluny de la realitat); han tingut per objecte seguir la línia dels demés professionals: sovint, motivades per una barreja d’impotència i ganes, o bé d’una mescla d’incertesa i convicció, o per la por i el vertigen units al desig i l’esperança; les usuàries mesclen llurs propòsits i possibilitats. Metes i expectatives amb possibilitats i realitats.

En depèn quines situacions, no és gens fàcil distingir què és possible, fins a on es pot arribar, i, en definitiva, destriar què cal fer. Cosa, d’altra banda, totalment comprensible.

Exemple d’això, i summament gràfic, és el fet que, davant el no compliment de la manutenció ordenada pel jutge, moltes usuàries expressaven la voluntat d’iniciar un procediment legal contra l’agressor, amb la finalitat de retirar-li la custòdia dels fills comuns. No essent això possible des del punt de vista legal.

Calia doncs, en aquest i altres aspectes (sempre des del respecte a la decisió de la usuària) tenir la informació ben clara. En aquest sentit, els dubtes més freqüents generats per la lectura de les ordres de protecció han tingut a veure amb:

  • Qüestions legals (a l’advocada de l’ ESTAIF):

– Conseqüències del no compliment de mesures judicials (règim de visites, pensió d’aliments, ordre d’allunyament).

– Possibilitats i procediment de canvi en la guarda i custòdia de fills comuns de la usuària i l’agressor.

– Funcionament per accedir a una defensa lletrada gratuïta.

  • Qüestions processals (a l’ OAVD):

–  Qüestions derivades del moment processal:

. Data prevista de judici. O, el que és el mateix, perdurabilitat de les mesures cautelars. I necessitat, o no, de demanar pròrroga per part de l’advocada o l’Oficina.

. Celebració del judici. Sentència ferma.

–  Qüestions derivades de l’organisme judicial competent:

. Casos de canvi de domicili. Traspàs d’expedient.

.

A banda de totes aquestes qüestions, una pregunta molt freqüent entre les usuàries, és la relació entre l’Ordre de Protecció i el Programa ATENPRO: en moltes ocasions, el procés de recuperació de la dona, o el temps d’exposició al perill; era major que el temps de vigor de la mesura de protecció. I calia separar, per tant, la permanència al Programa d’aquest fet.

Arribat a aquest punt, establíem contacte telefònic amb la usuària i la citàvem per actualitzar el seu expedient. En general, el resultat de les entrevistes ha respost a tres casuístiques: o bé calia prorrogar el Programa ATENPRO, donar-lo de baixa, o bé derivar el cas a un altre àrea de serveis socials bàsics de referència, per canvi de domicili.


  1. Naturalesa de les entrevistes

L’objectiu principal de l’entrevista és valorar el risc, i l’estat de recuperació de la usuària.

Els principals indicadors que hem tingut en compte per valorar el risc han estat els següents:

    • Saber si l’ usuària i l’agressor continuen tenint relació.
    • Naturalesa dels encontres. I exposició o no a situacions de perill.
    • Saber si l’agressor i la usuària viuen en una mateixa àrea geogràfica.
    • Si existeixen fills en comú:

– Compliment de visites i fórmules per no coincidir.

–  Gestió de la separació i de les agressions.

.

Cada cas és particular, cada circumstància és un món, i cada ment és un univers.

La nostra feina ha consistit en aportar la perspectiva de la distància; la perspectiva professional: atenta i constructiva, clara i respectuosa. És a dir, tan bon punt calia relativitzar una coincidència, fortuïta, com tot el contrari: fer veure que l’agressor incomplia clarament l’ordre d’allunyament.

Aquesta feina, insistim, no és gens fàcil. I en cap moment jutjàvem la víctima. Al contrari, des del punt de vista personal, es pot aprendre molt, de com una dona se las idea per en sortir-se’n de situacions extremes, a vegades, molt dures, molt desagradables i totalment injustes.

Als casos en que la usuària corria risc o percebia risc, la permanència al Programa era automàtica. Independentment que la mesura judicial estigués o no en vigor. En aquest sentit, el principal criteri perquè una dona fos donada de baixa del Programa fou la baixa voluntària. A banda, hem tramitat derivacions, per canvi de domicili. O de baixa per manca de compromís i compliment de les obligacions.

Cal dir, però, que en molts casos, la nostra persistència ha estat clau, ja que l’agenda laboral d’alguna usuària era incompatible amb la nostra, o bé, algunes usuàries es despreocupaven de venir quan se les convocava.

Els principals indicadors, que hem tingut en compte per valorar la recuperació del ritme quotidià de la usuària, són els següents:

  • Valorar, a través del relat espontani, en quin grau continuen condicionant la vida quotidiana de la dona, els capítols d’agressió (física, psíquico-emocionals i/o econòmics) soferts.
    .
  • Autoavaluació de la víctima. Com es veu ella mateixa. Si té vida social, si té por, si es cuida d’ella mateixa. Si sap passar-s’ho bé. Dins del despatx, hem mirat de crear una atmosfera plàcida i tranquil·la. Relaxada i agradable. I, en la mesura del possible, que aquesta fos productiva.

Dins del despatx, hem mirat de crear una atmosfera plàcida i tranquil·la. Relaxada i agradable. I, en la mesura del possible, que aquesta fos productiva.

 

Hem esperat sempre que la usuària marqués el ritme i la naturalesa de la entrevista, procurat transmetre seguretat i escolta, fermesa i confiança, predisposició i determinació. Ingredients, al nostre entendre, necessaris per assolir un canvi.

D’una banda, hem tingut molta cura amb la pròpia imatge (actitud desperta i nítida, acompanyada d’un aspecte net), i de l’altra, hem procurat ser curosos, delicats i càlids en el tracte (moviment d’obrir la porta i saludar, vocabulari, to de veu, silencis…).

Lluny de menystenir-los, amb l’objectiu de no reviure els episodis de maltractament, (sobretot, en els casos on els capítols d’agressió quedaven relativament allunyats en el temps) hem abordat, estratègicament, la gestió de la situació; parlant del fills: en quina situació estaven, quins missatges donaven… i així, de retruc, a poc a poc, coneixíem també la situació de la dona en els casos on no l’abordàvem frontalment.

.

Miràvem de guiar l’entrevista perquè la usuària ens clarifiqués en quin moment del procés es trobava: saber què s’ha deixat enrere, i què manca per fer. De manera que, posteriorment, podríem traçar estratègies i recursos, o si més no, suggerir-les.

.

En els casos que la usuària acudia amb un nen petit, el teníem ben present, i, si calia, interrompíem la entrevista. Sense ser fer-lo partícip de l’entrevista, hi interaccionàvem als seus missatges. I només en un cas, en que el menor ja no era un nadó; vam acordar que s’esperés a la ludoteca del Centre Cívic, mentre la seva mare acabava el segon tram de l’entrevista al despatx.

.

  1. Coordinació i sistematització de documentació

La figura clau en tot el procés de coordinació, ha recaigut en la persona de Núria Vernet, treballadora social de l’ IMMST, que és qui ha encarat la figura visible de cap de Servei durant tot aquest temps.

Inicialment, el Programa ATENPRO, era coordinat des de cadascun dels CSS, però, actualment, la seva gestió està centralitzada. Fruit d’aquest procés, i, sobre tot, pel fet que treballem en l’administració pública, hem seguit els protocols pertinentment (especialment els de l’ IMMST i ATENPRO). Hem  respectat el secret professional i manipulat adequadament les dades; i procurat que tota la informació fos clara per la resta de professionals.

Finalment, hem procurat organitzar la nostre feina amb correcció, i ser el més constant possible pel que fa la intensitat. Complir els horaris i no desdoblar la feina, seguint sempre els canals de comunicació establerts.


▪  ÈTICA PROFESSIONAL

.

Preàmbul.

Malgrat l’abundància de literatura, sovint, les memòries de treball obvien un apartat específicament dedicat a la ètica professional. Hom pot pensar que aquest fet s’obvia perquè “es dona per fet i sabut”.

És per això mateix, que no ens hem podem estar d’escriure unes línies amb aquesta temàtica.

L’experiència ens aclareix que, en primera instància, el treball costant és molt important per tal que companys i usuaris tinguin ben clar fins on cal esperar de cadascú.

 .

Principis ètics.

La perseverança en el treball, al nostre criteri, ha d’anar acompanyada, de tres voluntats:

.

Voluntat estricte i pautada

En consonància amb els protocols establerts. En conseqüència amb les ordres dels superiors. I amb sensibilitat vers la doctrina i les decisions d’equip.

Voluntat de rigor

Contrastar les dades per tal que la informació esdevingui fiable.

Voluntat d’orde i nitidesa

Redactar i traspassar la informació de forma clara i útil pels altres professionals.

.

 

Respostes tancades, peró podeu fer trackback desde el vostre propi lloc web.

No es pot comentar.