El Serrallo de Tarragona: Transformació urbana al segle XXI. Efectes socials i culturals (3a part: Marc teòric)

MARC TEÒRIC
.

Per entendre a fons la transformació urbana del Serrallo cal, abans de tot, recórrer a grans teòrics socials. Teories clàssiques o bé contemporànies on quedin explicades algunes claus conceptuals. Especialment,  aquelles teories on s’hi aborda la reacció local davant la lògica global. Altrament anomenada glocalització (l’elitització és una tipologia de reacció glocal que, al nostre entendre, s’ajusta molt al fenomen serrallenc).
.

En efecte, deixant al marge les característiques idiosincràtiques i els condicionaments més locals, aquests fenòmens estratègics es repeteixen a moltes ciutats. L’elitització consisteix en l’encariment de barris degradats. En general, zones històriques o bé industrials, amb una bona posició espaial, però que es troben en mal estat.
.

Aquest fenomen, es produeix en succeir-se paquets d’inversions i posteriors revaloritzacions. O bé, a través de la celebració de grans events internacionals, que comporten l’activació de grans infraestructures.

.

En segon lloc, cal tenir en compte que la particular trajectòria del Serrallo la circumscriurem dins la història, evolució i transformació del litoral català i els seus fronts marítims.
.

Tradicionalment, l’origen del Serrallo data de finals del XVIII, quan la Junta d’Obres del Port projectà la construcció del barri de la Marina a la part baixa de Tarragona. I com que els pescadors vivien en barraques de fusta (les “botigues de mar” on s’hi pesava i venia el peix), a prop de la platja on varaven les barques, s’hagueren de traslladar al costat del llatzeret i les restes del fortí del Francolí.

.

Després d’un període d’assentament al bell mig del Moll de Costa, a mitjans del segle XIX, es començà a construir la línia ferroviària Tarragona-Reus, i es visqueren episodis de protestes, quan la majoria dels pescadors s’hagueren de traslladar a l’extrem de la platja, entre el Moll de Costa i el Francolí.

.

.

A partir de 1868, es construïren cases d’un o dos pisos a la zona; fou l’època d’urbanització del barri. Tot un garbuix d’esdeveniments, desproveïts d’una planificació general, que explica l’estretor dels seus carrers, i, en part, el seu dèficit infraestructural.

.

El fet, per exemple, que la llotja del peix s’hagi situat a l’extrem del barri, allunyada de la primera línia de restaurants del carrer Trafalgar; distancia el ciutadà del mercat del peix (diferentment a com passa a Vilanova i la Geltrú o Sant Carles de la Ràpita, on hom encara avui pot contemplar la subhasta, i el peix, sense cap mena d’impediment).

.

Un altre pla d’anàlisi té a veure amb el canvi d’activitat econòmica del Serrallo, i, més concretament, l’estratègia de la ciutat de Tarragona: la manera com la ciutat s’adequa a els demandes d’un turisme cultural. Globalitzat, i assedegat de conèixer i gaudir dels trets distintius del lloc visitat.

  

.

Aquesta mena de turista, però, ve de la mà d’unes infraestructures i equipaments. I dóna lloc a les zonificacions de la ciutat entorn un eix temàtic. Tarragona opta així, pel model de ciutat acollidora, el major exponent de la qual és la ciutat de Barcelona arran la transformació experimentada a partir del 1992. Cal dir, que el radi de propagació d’aquest model, avui dia, s’estén per tota la costa Mediterrània ibèrica, arribant, fins i tot, a la ciutat de Lisboa.

.

.

El Serrallo doncs, el concebem com una continuïtat de l’estructura de port esportiu, lúdic, luxós i cultural (embarcacions selectes, tinglados per grans esdeveniments, exposicions…), on la temàtica és “l’allò pescador” i va molt lligada a la gastronomia.

Asseguts a qualsevol terrassa del carrer Trafalgar, s’hi veu, de lluny, maquinària pesada i l’afluència de camions. I, paral·lelament, les barques de pesca donen una continuïtat temàtica. Amb aquest paisatge, d’alguna manera, els pescadors esdevenen prescindibles del nou escenari pescador.

.

La evolució del món mariner i pescador és un fet. I també dels oficis de la mar, les arts de pesca, el perfil, l’origen i la naturalesa dels mariners… fins i tot, del sistema de pagament “a la part”, la participació a les embarcacions i les funcions dels tripulants, i les formes de parentiu al barri.

.

.

Com antropòlegs, ens interessa copsar tots aquests continguts, i, també,  els sentiments i la lògica de la població estudiada (altrament dita, categoria èmic.) És a dir, quines són les causes i els efectes del canvi urbà. Què comporta. I quina transformació es produeix en els valors i la simbologia.

.

.

PARAULES CLAU: Glocalització, elitització, fronts marítims i litoral català, model urbanístic “ciutat acollidora”, tematització, categoria èmic, Antropologia Social i Cultural.

 

.

 

.

 

Respostes tancades, peró podeu fer trackback desde el vostre propi lloc web.

No es pot comentar.