0 .  ENCARA NO SOM HUMANS 

1.   ENCARA SOM MORTALS

2 .  LA CONSTITUCIÓ DE LES ESTRUCTURES SOCIALS

3 .  LA INSTITUCIONALITZACIÓ i/o FORMALITZACIÓ DELS ESCENARIS RELACIONALS

4 .  OPERATIVITAT INSTITUCIONAL CONSTRUCTIVA

5 .  LA POLÍTICA A TOTES LES MANS

6 .  MIMETISME CULTURAL I MOVIMENT SOCIAL

La i d e a (s)troncal del 1r article RELaCioNa el r e c o rregut que els humans hem de RECOnèixerGNISE X (<to>) asSOLir la PLeNitud com a SPECIMEN.

1 .  ENCARA SOM MORTALS

1 Encara no som humans – (we’re not yet)

El PROCéS d’HOMINItZAcIó (N):

 

 (knowlegde) SOCIALItZAcIó (N) del coneixement

&

ACCéS TèCNIC

INSPIRE IN EUDALD CARBONELL PALEONTOLEG’S CURRENT

REFERim la mort, des d’un PuNT EXISTENCial

& algun dels EFECTes quotidians INVISIBilitzats

A b o u t   d e a t h:

Nancy Scheper-Hugues

ANTROPO-ANALITZA la vessant CULTURAL.

Als 80’s Josep Pla FOCALitza 

PROCéS de desruralitització de moltes REGIONS agràries de Catalunya.

I avui no-sabem ON ÉS L’AIGUA?

& Eduard Punset DIRigeix el PúBLIC, el MèTODe CIENTífic & EXPERIMENTS (la NECESSàRia EMOTivitat de la mort, per EXEMPLE).

.

En ple procés de refundació de sistemes apel·lem al sentit comú i el saber popular sense complexos.

 

Davant fets determina(n)ts,  mirem de revulsionar pulsions destructives/destruïdes

REFORçant  <(ING)>  èTICament eSTRUCTURes SOCIALS

&

REANIMar les INSTITUCIONS SOCIALS amb sentit HUMANIsTa.

 

    Clica el següent enllaç per llegir l’article  // automatic translation on Google Tool*:

1   ENCARA SOM MORTALS

 

→ Immersos en un episodi general d’agitacions, a molts nivells; ens aclapara la sensació que no acabem de maniobrar diligentment, distanciant-nos perillosament, els uns dels altres. I precisament per això, i perquè sabem que tot no val, creiem pertinent sintetitzar les abeceroles dels constructes generals; la constitució de les estructures socials.

 

Conscients de l’enorme dificultat de sintetitzar la temàtica d’aquest article, no pretenem fer cap resum ni simplificar res, perquè això esdevindria una font d’estereotips i prejudicis.

Tenim ben present que cal abordar els fets “des de dins” i “des de fora”. És a dir, interactuant als escenaris comunitaris, i, posteriorment, posar en solfa totes les dades observades: mantenir certa equidistància amb els actors, però sense caure en el parany d’obrir un abisme.

 

L’objectiu és motivar la construcció d’un cos argumentatiu alternatiu: res no és gratuït.

 

Tal i com entenem la síntesi, aquesta està lligada a un procés de profunda comprensió: arribar a entendre com els elements socials, econòmics i tècnics s’interrelacionen i es condicionen els uns als altres.

 

De manera que, quan apareix un dubte, una divergència, etc. (amb un factor, en un moment, en una relació…) comporti plantejar una formulació en diferents plans, basada en punts concatenats des d’on edificar respostes.

 

 

C o s a   d i s p a r . . .

 

…a l’època que vivim, d’innovació continuada: cada dia, assistim a una perversa carrera entre alguns periodistes, experts… que miren de ser -per damunt de tot, i a tot preu – els més originals, els més brillants i els que tenen més a dir.

 

Aquesta tendència (esnob i reprovable) ens recorda molt a nombrosos espais informatius dels mitjans de comunicació convencionals (alguns d’ells amb cotes d’audiència i tiratge molt important), amb la permanent presència de convidats -dominadors de l’oratòria i la posada en escena- d’una opinió perfectament construïda, sigui quin sigui el tema de què parlin. I que en última instància, pretén suplir una manca de perspectiva manifesta.

 

Clica el següent enllaç per llegir l’article:

2   LA CONSTITUCIÓ DE LES ESTRUCTURES SOCIALS

 

→ A casa nostra, durant els darrers 50 anys –i als països de l’entorn, potser amb una mica més d’anterioritat– , els processos que expliquen les transformacions més significatives de la quotidianitat giren entorn dos eixos bàsics:

 

La situació de major llibertat de pensament i de mobilitat dels ciutadans. Derivat de l’accés generalitzat a la formació i el desplegament de mecanismes successivament més democràtics. L’abast generalitzat de la població a la cultura i els mitjans de comunicació. I la major capacitat dels ciutadans per viatjar i desplaçar-se físicament.

L’alliberació progressiva de les feines feixugues. Derivat dels processos d’industrialització, mecanització, tecnificació i informatització.

 

 

Des de la teixidora impulsada per la força del corrent del riu, l’arrossegament de vagons amb la màquina de vapor, les arades subjectades als tractors, les politges mecàniques de les barques de pesca, al procés de monitorització de la combustió de residu gasós.

 

 

Les cases incorporen el telèfon, la rentadora, l’estufa i la manta elèctrica. I més tard, l’humidificador i l’aire condicionat, Internet i l’aparell escalfa biberons. De fet, qui gosa imaginar-se la vida occidental sense vehicles i eines de motor, i desproveïda d’aparells elèctrics i andròmines digitals?

 

 

Clica el següent enllaç per llegir l’article:

3   LA INSTITUCIONALITZACIÓ DELS ESCENARIS RELACIONALS

 

→ En ple segle XXI, quan tothom està ocupat amb mil i una activitats, gestions, reunions, auditories, encàrrecs, obligacions i compareixences, quedem perplexos amb la traça dels nens i nenes manipulant una tauleta electrònica, i la velocitat dels joves obrint i tancant finestres a l’ordinador.

 

 

A pertot, ens arriba el missatge d’intervenir en el sistema nerviós, ingerint begudes excitants amb taurina i glucuronolactona, i cada vegada hi ha menys gent que inverteixi el seu temps, les seves ganes, l’atenció personal, i la il·lusió grupal, per exemple, en cuinar i asseure’s a taula tranquil·lament. O potser, volem ser autòmats…

 

  Clica el següent enllaç per llegir l’article:

4   OPERATIVITAT INSTITUCIONAL CONSTRUCTIVA

 

→ El següent article tracta àmpliament les lògiques del poder i la política; i confereix un breu passatge per rescabalar alguns conceptes clau.

 

 

Des d’un punt de vista estrictament acadèmic, reconeixem sentir-nos còmodes dins un marc conceptual en la línia de l’interaccionisme simbòlic de George H. Mead, ens inspirem en la manera de relatar de l’interpretativisme de Clifford Geertz i de treballar, el ritus com Víctor Turner.

 

          Clica el següent enllaç per llegir l’article:

5   LA POLÍTICA A TOTES LES MANS

 

→ Tots hem sentit explicar als nostres predecessors l’antiga manera d’organitzar el dia a dia. Llavors, no existien les escoles bressol ni les mainaderes i eren els familiars o els veïns els que s’ocupaven que la canalla estigués ben atesa: les necessitats eren diferents i no existia la sobreprotecció ni la formació d’ara.

 

 

Sovintejaven els circuits d’ajuda mútua i fórmules d’autoconsum i bescanvi de productes i serveis de manera espontània: el veí portava peix, el cunyat tomàquets, els diumenges s’arranjava una obra en família… i els cosins quedaven per jugar cada dia perquè no s’estilaven les classes de repàs, d’anglès, d’informàtica, ni de saxofon.

 

Avui dia el reconeixement oficial s’eleva a la màxima expressió: l’existència depèn del fet de ser reconegut. I l’últim esglaó l’ocupa allò demostrable. Som a l’època on les proves prevalen per damunt del testimoniatge. Som al món de les certificacions  i els escenaris institucionals (des del certificat de naixement fins al de defunció; cal certificar-ho tot).

 

 

L’home de mar, un pescador de tota la vida, un veritable llop de mar que no té el títol de capacitació marítima, no es pot considerar pescador, o bé “li manca alguna cosa”. Una cosa semblant passaria amb un gran pilot de fórmula 1 als circuits, que esdevé un temerari conductor si condueix sense carnet de conduir.

 

Tota aquesta paradoxa, avui dia, l’acceptem amb tota naturalitat.

 

Progressivament, la varietat en l’oferta allunyà de les comunitats els centres decisió. I aquests, successivament, es dispersaren, formulant una complexa relació d’interdependència.

 

 

Que el que succeeix avui al barri, tingui a veure, en gran mesura, amb el què es parli a l’altre punta del planeta, no estranya avui ningú.

 

Per exemple, que els electrodomèstics es produeixin amb data de caducitat prefixada, allò que coneixem com l’obsolescència programada, respon la planificació empresarial entorn la vida útil d’un producte o servei: l’objectiu és que aquests es tornin inservibles al cap d’un temps calculat, perquè els consumidors comprin de forma accelerada, s’estimuli la demanda, i, en darrer terme, la producció industrial.

 

 

Aquesta aposta es generalitza en època de bonança econòmica (i de recessió moral), i comporta un greuge mediambiental, en multiplicar l’efecte de contaminació, la i generació de residus, i el risc d’una reacció adversa dels consumidors (basant l’elecció en criteris de durabilitat i qualitat). (La màxima expressió d’aquest fenomen la trobem en la majoria de productes de la marca “Made in China”.)

 

El telèfon mòbil, l’ús del qual es considerà superflu unes dècades enrere, esdevé indispensable. I el d’última generació es considera antiquat al cap de poc. Cada dia constatem com les modes són fugisseres, els cànons estètics, i, a vegades, poc pràctics.

 

En moltes ocasions, el consum és superflu i insolentment innecessari. Pensem, per exemple, en el nen que té en desús (i gairebé oblidades) la majoria de les seves joguines a l’armari, i acaba jugant hores i hores amb una simple pal o corda.

 

El consumisme i la superestimulació són constants i es malentenen com a fonts de poder i de llibertat. Fins i tot, la compra de pis, de casa, o de xalet resultà freqüentíssima. I encara ara, presenciem diàriament llargues cues de vehicles amb un sol ocupant.

 

Gràcies a la interconnexió digital, la evolució del transport, i la sofisticació en l’intercanvi d’informació, mercaderies i serveis a escala mundial és constant. I com que el fet d’acreditar excusa haver-ho de demostrar; en clau econòmica, els interessos es redefineixen incessantment. Aquest darrer fet, ha comportat conseqüències tràgiques.

 

Precisament, la velocitat i naturalitat d’aquests processos són la base que explica per què alguns dels símbols i rituals més locals, i fins i tot la manera de pensar més autòctona, es veuen afectats per fets que succeeixen ningú sap a on. Ineluctiblement, l’esdevenir immediat de l’economia domèstica depèn de com es combinen diferents plans d’acció. Tanmateix, el destí d’una nació és cada vegada més eteri.

 

Davant tot això, de manera especial, fixem l’atenció en la reacció local davant la lògica global. Naturalment, cada territori té alguna cosa a dir. l nostre modest entendre, el poble té l’última paraula

 

 

Clica el següent enllaç per llegir l’article:

6   MIMETISME CULTURAL I MOVIMENT SOCIAL

 

---