Imagino un món on la lectura silenciosa de textos profunds resisteix l’embat d’esquetxos curts i sorollosos dels telèfons mòbils. A dia d’avui, penso que cal reflexionar -profundament- què succeeix a la superfície: com ens envoltem d’escenes digitals molt i molt curtes. De segons de durada. (Diguem-li Youtube Shorts, Tik Tok o Instagram).

Ens embolcallem amb desconeguts que ens emporten a indrets de tot el món. A qualsevol moment. Sigui de dia o de nit, estiu o tardor (si és que en queda!); estiguem contentes o enfadats, malalts o de vacances, quan som al lavabo o mentre ens parlen…

Posem en funcionament una aplicació digital i… tas! experimentem, a l’instant, l’impacte de cabrioles impossibles o de màgics espectacles de la Natura. Passem hores plantats davant una pantalla visualitzant invencions o virtuosismes inimaginables. I ens meravellem amb elements d’una vistositat vivíssima… Asseguts -o dempeus!- sols, o en companyia… riem de tonteries, de gràcies…

El més fastuós però, és la concentració del poder: un simple moviment, un gest insignificant, gairebé imperceptible… i pam! canviem “d’història”. Fem lliscar el dit per damunt la pantalla i… apareix un altre actor, una altre… cultura? temàtica? indret? composició? quadre? impossible? delicte…?

Amb una facilitat -encara fa pocs anys increïble- passem de punta a punta del planeta amb total “normalitat”. Nosaltres, els infants, els vells… tothom!

I jo em pregunto si tot aquest batibull d’escenes digitals afecta la evolució a nivell planetari: Destrossaríem els humans un paisatge per una simple foto? Quines adaptacions experimenta el cervell humà ? Quin grau de domini exerceix la tecnologia per damunt les persones?

La lectura de Marvin Harris respon a un altre plànol de comprensió. Ara mateix (i cada vegada més) és si mateixa un desafiament a tot aquest torrent. Personifica un relentiment en tota regla. (Re)llegir Marvin Harris significa invertir molt de temps per avançar poc i lentament. Però avançar al capdevall.

Sembla rar detenir-nos ara en qüestions clau de la condició humana. Almenys una mica. L’antropologia col·legia l’opinió dels fenòmens socioculturals significatius (tals com l’origen de l’estratificació social, les causes de la guerra, el subdesenvolupament o la pobresa…) dotant-vos de coneixements que constaten que un és més ignorant del que creia i més savi del que era.

Sense excloure enfocaments alternatius, a través de Harris l’aprenentatge és cert, i s’assoleix discutint l’estratègia d’ivestigació i explicitant les pròpies tendències. Independentment que algunes teories quedin obsoletes, s’acompleix que “materials anteriors generen anàlisis ulteriors”; i “materials posteriors desencadenen anàlisis anteriors”.