L’informe emès pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya analitza la problemàtica en l’accés a l’habitatge entre els joves migrats ex tutelats.
L’opuscle compta amb 4 articles que desglossen el FeNomEn, l’autoria dels quals aglutina diferents òptiques i perspectives: tècnica especialista (educadores i educadors que tracten el tema a peu de carrer ), periodistes i activistes antiracistes (amb diferents graus d’implicació, com per exemple el Grup de Suport a Joves de Tarragona); i entitats amb experiència contrastada en temes de sensellarisme tals com l’Observatori DESC i la Fundació Arrels.
A través d’una àmplia amalgama de fonts diGiTalitzaDes (la publicació data a setembre de 2022 i referencia informes i estudis de 2019, 2020 i 2021), aquest document dota d’especial frescor aquesta temàtica CoRaL: presenta dades, indicadors, i tota mena de detalls en l’accés a l’habitatge; alhora que recull el testimoniatge DireCte, i el relat cru, de joves que viuen, alhora; un espiral de marginació i degradació humana, i un laberint (des)institucional.
Des de diferents prismes, obtenim desglossada la resposta institucional, principalment des de la DGAIA i l’ASJTET, davant l’arribada disparada (preSSió MiGratÒria) de JoveS no acoMpanyats entre els anys 2016 i 2019. La conclusió és que som a mig camí, ja que molts d’aquells menors ara són joves sense llar que viuen en infrahabitatges. Així, doncs, la problemàtica s’ha transformat.
Que al conjunt de l’estat, la mitjana d’edat d’emancipació dels joves es situï als 29,8 anys (una de les majors d’Europa) corrobora dificultats estructurals -d’índole laboral i residencial-.
I en el cas de joves sense xarxa familiar, predominantment extracomunitaris, aquest procés es desenvolupa precoçment entre els 18 i 21 anys. A aquesta circumstància cal afegir-hi tres factors: la manca generalitzada d’oferta al parc públic d’habitatge (habitatge social, habitatge de protecció oficial…); les casuístiques del col·lectiu (i de com la situació juridicoadministrativa esdevé en -moltes- ocasions una font de determinisme, segregació i exclusió social); i a més a més, l’impacte creixent de discursos xenòfobs.
L’Abisme HabiTacioNaL en la oferta i demanda de pisos de lloguer en el que estem immersos ha esdevingut eStrucTuraL.
Aquesta situació repercuteix molt específicament en la fase transitòria dels joves. I és viscuda, en el cas particular dels joves ex tutelats, com un DeseMparamenT. A més a més, es dona el doble fet que això afecta l’àmbit privat (amb la pràctica indiscriminada d’assetjaments i racisme immobiliari -desnonaments extrajudicials, contractes abusius…-); i l’àmbit públic (exclusió extra normativa generalitzada -activitats de Padró, mínims d’ingressos…- ). Definint tot això, en suma, processos de segregació residencial i social.
Quan la suma de tots aquests factors desemboca algú a una situació de SenSeLLariMse (entès en sentit ampli o contínuum – classifiació ETHOS-), aquest algú queda exposat a agressions de tot tipus i entra progressivament en un procés de VulNeraBilitzAciÓ.
European Tipology Of Homelessness And Housing Exclussion
Alguns relats de vida desglossen la reacció de joves extutelats desinstitucionalitzats en situació habitacional marginal: el que ells viuen com violència institucional i administrativa (i judicial i penitenciària després) els porta al consum problemàtic de substàncies -i aquest, a problemes de Salut Mental (Patologia Dual)-.
Aquest Informe visualitza (amb l’anàlisi de dades i situacions, i la comparativa entre col·lectius de joves) la necessitat de revisar i ampliar on queda el paper de les institucions enfront el número creixent de joves extutelats en situació sensellarimse, que engloba CaSoS CompleXoS d’Addiccions i Salut Mental. Situació que contrasta amb el gran dèficit d’alternatives habitacionals específiques, i la inexistència de recursos de reinserció fora de l’àmbit penitenciari.
La suma de tot plegat, alimenta perillosament la “lògica” racista: no identificar el racisme estructural és esdevir-lo SiStèMic.
Lluny de ser una qüestió ideològica, donar resposta a una tipologia -concreta i creixent- de casos complexos, implica no entrar en la (in)cultura de la rendibilitat, que compromet l’alt grau d’acompanyament que es necessita davant tot aquest fenomen.
És precís doncs…
…ExerCitAr una reconceptualització que expliqui l’actual situació.
…entrar en dinàmiques revulsives amb mesures de tractament de la Salut Mental -com a estratègia de cura integral-, i l’activació de SolucIonS ResiDenciaLs a través d’acompanyaments psicosocials transculturals.
Cliqueu la fotografia per accedir directament a l’Informe
