Ací hi predomina la ReFleXiÓ; la calma, i l’espectacularitat de les imatges no manlleva la POsiCiÓ que -al nostre entendre- correspon a l’INtel·LecTe.
Compartim la iMPrEsSió que es fa l’impossible per s.o.s.tenir una situació aBSuRDa.
L’aturada poèTica; no proposa, no discuteix…
simplement canta la seva pròpia cançó.
És l’estètica (no-ascètica)
que desposseeix l’esdevenir d’arrogància i agressivitat,
assabenta la realitat amb amor;
CReAnt conciència pArticipativa.
L’ESTèTICa de la NatuRalesa
com a Font moRal
fa més SeNsiblE
la b e l l e s a
Asseguda en s i l e n c i, en tremenda
quietud,
relaxada,
abandonant totes les tensions,
sens anar enlloc, ni buscar res;
La DiViNiTaT es verteix desde totes parts.
Asseguda,
sens fer res;
arriba la primavera i l’herba creix.
Miquel Àngel Magan.
Antropologia Social i Cultural, Cultura Popular i Tradicional Catalana i Teatre.
A/e: postmodernvs@yahoo.es | tel.: (+34) 669 265 247