L’amabilitat o la falta d’ella és un tret de la personalitat, també una actitud. I les intervencions arquitectòniques prenen una actitud en tant que proposen solucions.

Si parlem d’edificis, la seva amabilitat la mostren en la relació amb el seu e n t o r n i m m e d i a t establint un V I N C L E: poden ser afectuosos silenciosament, en disposar de solucions arquitectòniques que són respectuoses, fins i tot tranquil·les.

Hi ha actuacions arquitectòniques que contribueixen a millorar un barri, un carrer, també un racó. Sí, l’arquitectura està dotada de m ú l t i p l e s E S T R A T È G I E S i l’amabilitat n’és una.

Habitualment, quan pensem en arquitectures amables ens vénen al cap aquelles relacionades amb els nens: llars d’infants, parcs infantils, escoles. Com podríem no ser amables amb ells!. Sovint són EDIFICIS que protegeixen els seus jocs, vetllen per ells i els permeten sentir-se còmodes.

Però aquesta calidesa no és exclusiva dels petits!

Quan passegem per les nostres ciutats, estem submergits en un oceà de percepcions, i aquestes arquitectures afables tenen la capacitat de trobar un lloc comú, allà on col·lectivament ens sentim bé. Diguem-ne que l’amabilitat pot despertar emocions positives, ens fa sEnTir bÉ.

Al Baix Camp, per exemple, molts dels emplaçaments que esdevenen PUNTS DE TROBADA familiars i veïnals (comunitaris) són entorns -i itineraris- naturals. A aquests iNdReTs hi transcorren les tradicionals calçotades -i altres celebracions- on ens envolta l’arquitectura naturalista.

I T I N E R A R I 2016 (Enllaça) → Què són les calçotades. AgRicuLtuRa LoCaL. → Ermita Mare de déu de la Riera de les Borges del Camp / Història de la ReLiGió i llurs TempLes.

I T I N E R A R I 2017 (Enllaça) → Àrees geogràfiques i ALimeNtaCió.

I T I N E R A R I 2018 (Enllaça) → Climatologia i idiosincràsia. → Distribució i organització del treball (Preparació i FoC / ConDimenTaCió i CuInA / VigiLànCia i NeTejA)

L’amabilitat també significa ser DigNe de ser estimat i alguns edificis tenen aquesta màgia que et fa estimar una arquitectura.

“Per fer les coses bé és necessari: primer, l’amor, segon, la tècnica.”

ANTONI GAUDÍ

La cultura grega definí – tradició hel·leníca si es prefereix- la “Philia” com l’amor que caracteritza la s o l i d a r i t a t, la g e r m a n o r i l’ a m o r als A L T R E S.

L’apropament, o el distanciament i, en definitiva la relació entre persones, i d’aquestes amb el medi; també s’explica i canalitza a través de TrAdiCiOnS, EsCoLes, ConCepTes i EsTraTeGiEs urbanístiques.

La tradició cristiana també recull aquesta classe d’amor i freqüentment provoca que la persona busqui el bé comú a través del respecte, la GeNTiLeSa i la C O O P E R A C I Ó.

Un altre univers a tenir en compte en els processos de transformació són els horts urbans.

El contacte amb la terra i les plantes produeix grans beneficis en l’àmbit individual: r e d u e i x l’ e s t r è s i millora l’estat d’ànim; facilita la recuperació de l’autoestima i promou habilitats de cura.

Ocupa el temps i buida la ment: esdevé una font de realització.

Des de l’ÀMBIT GRUPAL, la creació d’un eix dinàmic entorn l’hOrtIcuLtUrA aporta beneficis com la reducció de la soledat i l’impacte dels processos depressius. 

El treball a l’horta aporta millores en diferents aspectes i sentits:

1.

Millora l’estat físic: augmenta l’activitat psicomotriu i disminueix el sedentarisme. ⇒ Reducció de tensions musculars i millora en la pressió arterial.

2.

Beneficia la salut emocional: promou l’expressió d’emocions, millora l’autoestima, l’autoconeixement i l’autoeficàcia. ⇒ Disminució de l’ansietat.

3.

Potencia l’àmbit ocupacional: proporciona hàbits i rutines saludables, i aprenentatge d’ús del temps lliure. ⇒ Augment de l’autonomia.

4.

Activa l’àmbit educatiu: fomenta i afavoreix les propostes i metes personals. ⇒ Adquisició de noves habilitats i coneixements.

En definitiva, l’horta és un espai de millora de l’estat d’ànim, on la persona se sent acompanyada, i esdevé un indret de conexió amb la Natura on la constància dóna fruits.

Tots aquests factors, el valor terapèutic de les plantes, i la mateixa activitat del cultiu, fan que l’agricultura urbana vagi prenent terreny en àmbits com la intervenció social i sanitària.

Fixem-nos per exemple, en el Projecte d’Horta de LA ILLETA (Centre d’Acollida i Activitats, de Reducció de Danys i Riscos associats al CoNsuM de SuBstÀncIeS adscrit al Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus – Pla d’Accions sobre Drogues) per millorar la inclusió social de persones amb problemàtiques associades a les addiccions i donar suport als processos terapèutics. 

Les persones que es troben en una situació de precarietat o de poques relacions socials; poc a poc, es veuen submergides en relacions socials escasses o deteriorades: les habilitats es van perdent i recuperar-les requereix d’un esforç impossible de fer per si soles.

Per això, la participació en grup facilita la recuperació d’aquestes habilitats de manera més dinàmica: quasi sense adonar-se’n, la persona va reforçant-se.

Actualment, els horts socials són un punt facilitador d’activitats i promouen la interrelació de grups. Aquest fet, incideix directament en la dimensió comunitària que té a vuere amb aspectes contra l’estigma: els participants del projecte esdevenen actius de la comunitat; i això fa que la (auto)visió de les persones amb problemes d’addiccions canviï. 

D’altra banda, amb l’aplicació de l’horticultura ecològica, les persones usuàries de drogues aprenen tècniques de conreu que respecten el medi ambient (permacultura, cultius tradicionals, rotació de cultius, lluita biològica…) i s’empoderen de molts aspectes importantíssims per la societat, com són la promoció i divulgació de l’agroecologia social, la sobirania alimentària, la importància de la biodiversitat, el canvi climàtic i el consum de proximitat. 

Des del punt de vista assistencial, l’hort facilita el contacte amb els recursos sanitaris i afavoreix la relació amb l’equip de professionals: factors decisius per l’adherència al tractament farmacològic i terapèutic.

Gestionar el dia a dia cuidant un hort, on sorgeixen conflictes equiparables a situacions quotidianes, implica l’aprenentatge d’habilitats socials.

Prenent com a base el respecte, la relació entre persones parteix de l’acceptació d’unes pautes de comportament (adaptació, regulació emocional, etc). I, en aquest sentit, l’hort comporta un punt d’encontre, de suport, i de motivació.