A Tarragona, al carrer Via de l’Imperi Romà, arribant al portal del Roser, hi ha un edifici que m’encanta perquè es mostra especialment amable, parlo de la Casa Ximenis.
Josep MaRia JuJol, arquitecte modernista i tarragoní, es va encarregar de la reforma pel doctor Pau Ximenis que era canonge de la catedral. La reforma data de 1914.
Prèviament, hi havia un paller a la planta baixa i un pis al primer que s’accedia des del carrer de les Salines, darrere la muralla. Encara avui, s’alça un edifici de tres plantes amb una torre que permet accedir al terrat.
Els trets que fan amable i refinada la casa de JuJoL són la variació de les oBerTuRes a cada planta i el seu oRnaMenT, realitzat amb la tècnica de l’esgrafiat. Les baranes i els festejadors són de ferro nuat.
Les finestres amb balconada havien estat protagonistes de la TraDiciÓ TroBaDorEscA. La balconada era el lloc on la noia sortia per ser vista per l’amant.
A la casa Ximenis, a la cantonada de les balconades Jujol situa els festejadors. Acció que repetiria després a Casa Bofarull. És una bella solució.
Originàriament, se situaven darrera les finestres de les masies i casals tradicionals, aprofitant el gruix de la paret. Allà es trobaven els nuvis per parlar i la seva silueta es dibuixava al contrallum de la finestra, així que, resultava fàcil vigilar-los malgrat trobar-se apartats. L’habitacle segurament era escassament il·luminat per una espelma.
A les cases catalanes, els festejadors apareixen amb més abundor dels s.XIV al XVII.
De la TèCniCa, en destaco dues qualitats: la LleuGereSa de la barana de ferro nuat. Ben bé sembla una xarxa de pescar. (Va ser labor dels tallers Almenara del carrer del vidre a la Part Alta, fidels traductors de les idees de Jujol). I l’Ús de l’esGraFiat al delicat OrnAmEnt de les finestres.
