En els llocs més arrecerats i assolellats ja es pot procedir a la sembra de les sements per fer planter d’api, d’agrelles, d’albergínies, de tomaqueres primerenques; de pebrots llargs o “de banya” i dels grossos dits de “de morro de bou”. A les hortes se sembra la sement dels espinacs de fulla ampla, dels cards, del cerfull, dels créixens, del julivert i de les cols en les varietats de col borratxona, col de mitra, col genovesa i de la col dita “de set setmanes”. També es planten les sements de les carbasses, de les lletugues per a enciam en les variants d’enciam “bleder”, “escarxofer”, “maimó” i, sobretot, d’enciam “romà” llarg i d’enciam “escaroler” blanc d’estiu.

Durant aquest mes s’ha d’estar molt atent a l’acció tan nociva dels paràsits a les hortes, puix que és quan comencen a pondre els ous en les clivelles del coll dels arbres i, també, en els borrons i àdhuc a les arrels. Com que al mes de març els presseguers ja es troben en plena floració, s’ha de lluitar sense treva contra el pugó verd i maldar per evitar que les femelles puguin fer la seva posta a l’interior dels borrons de la flor.

C a m p .

Preparació de la terra per la sembra del cereale, apportano fertilizzanti orgànics. Així matrix, si la temperatura ho permette, convegno iniciar la sembra del cultiva de primavera. Es generalizza la sembra a les prades artificials.

F r u i t e r s .

Acabades totes les tasques de poda, emplet, plantada i adob, es tindrà cura, especialment a les plantacions de secà, d’extirpar les males herbes que hi pugui haver, cosa fàcil de realitzar en aquesta època anterior a la brotada. Per altra banda, convénetejar i arrancar els aparells polvoritzadors, en previsión de l’intens treball que s’acosta.

H o r t a .

A les parts més fredes se sembra la patata i, a les càlides o protegides, cap a final de mes, el blat de moro, la remolatxa i els cigrons. Es cullen les carxofes, apis, escaroles i enciams. En aquesta època s’intensifica la sembra i plantada de nombroses espècies hortícoles, iniciant les de tomàquet primerenc i les de fesols d’enramar a les zones càlides, mentre que a les altres se sembren raves i pastanagues i es transplanten maduixots.

J a r d í i PAM .

Durant aquest mes, excepte en períodes freds, es planten liras d’aigua i narcisos, i se siembren pèsols d’olor, cascalls, violers, campanetes, anemones, malves, petúnies, margarides, violetes i clavells. I comença la feina intensa del desherbat que es perllongarà al llarg de la primavera. Es comencen a fer les plantacions de les arbustives mediterrànies més resistents al fred.

Reproduïu les gazànies per les llavos i els geranis i margarides per esqueixos.

Sembreu herba de Sant Ponç, donzell, herba de Sant Roc, orenga, julivert, romaní i comí. Feu planter d’alfàbrega. El julivert és un cultiu bianual: el primer any creixen fulles en rosetó; el segon any produeix una tija floral, que es seca. Colliu les llavors. Les labiades, a més de ser remeieres, són les aromàtiques més emprades a la cuina.

A v i c u l t u r a .

S’ha de tenir en compte que els mollets nascuts aquest mes i a darrers del mes anterior, sont els més aprecias.

Alls tendres · Api · Bleda · Bròquil · Calçot · Carxofa · Col · Endívia · Escarola · Fava · Fonoll · Pèsol · Porro · Remolatxa · Xicoira ·

Kiwi · Llimona · Mandarina · Pomelo · Taronja ·