Camp.

L’abundància de pluges i el règim de temperatures suaus permeten un gran desenvolupament vegetatiu dels cereals, el qual exigeix nitrogen en quantitat. Per això l’abril és un mes molt apropiat per a l’adob en cobertora, que haurà d’ésser tant més intens quant més intenses siguin les precipitacions.

Així mateix, aquestes condicions favorables contribueixen a un creixement vigorós de les males herbes, que és necessari combatre a favor de la collita. Ara és qua es generalitza la sembra dels conreus de primavera: blat de moro de cicle llarg, remolatxa, cotó, llavor de cànem i patata a les zones més fredes.

Adquireix una importància especial en aquesta època la lluita contra plagues i malalties.

A semblança del mes anterior, també cal resguardar el procés de la floració de les plantes, especialment dels presseguers, i actuar contra les primeres poblacions de pugó verd, maldant per tal d’evitar que les femelles fundadores facin la posta d’ous a l’interior de la flor dels arbres fruiters.

Aigua cau, senyal de pluja.

És una obvietat; es diu en contra dels endevinaires d’allò visible per a tothom, i sobretot dels afeccionats a pronosticar el temps.

Horta.

Es planten ja en quantitat tomàquets, pebrots i albergínies, i se sembren mongets per a aprofitar en verd, melons, síndries, carbassons, pastanagues, raves i els últims espinacs a les zones no massa càlides.

En els indrets més arrecerats i assolellats, es oden preparar els caixons, amb la terra adient i la sement de més qualitat, per tal d’obtenir el planter dels pebroters, tomaqueres i alberginieres.

En les comarques més càlides sol ser un bon moment per començar a sembrar melons, síndries, cogombres, carbasses i carbasssons.

Sobretot, l’abril és molt apte per a la sembra horícola dels créixens, cebes bledes, cols de cabdell, bròquils, espàrrecs i pastanagues, ja que amb l’arribada de la primeravera urgeix la sembra de les sements d’aquelles hortalisses que millor s’adaptin als mesos d’estiu, principlament la lletuga, remolatxa, nap raves i la fesolera o mongetera per a collir la tavella tendre.

Per l’abril, festa de fulles,

festival de tons de verd;

tot reneix, si bé ho lluques.

De color el millor concert.

És també temps d’esternuts

i d’al·lèrgies a pleret.

I d’aquella ploror d’ulls…

I de pocs mocadors nets.

Plantes i flors del jardí.

Poden sembrar-se encara roses místiques, coronats, cínies pensaments, margarides, veròniques, jacints, dàlies, etc.

Sembrar pèsols d’olor, lobèlies, petúnies, pensaments, coronats, jacints i dàlies. Reproduir les gazànies per esqueixos.

Aromàtiques i remeires.

Sembrar les labiades. Transplantar l’alfàbrega i el fonoll. Collir julivert i salsifí (el salsifí és un cultiu rústic, bianual; els seurs brots tendres es consumeixen bullits com qualsevol verdura).

Avicultura.

La posta segueix a bon ritme i cal emmagatzemar en frigorífics l’excés de producción, per a treure’l a l’estiu o a l’hivern senos convingui. Es mantener la demanda de pollets.

Amb l’augment de la calor cal tenir cura de la netedat dels locals, a fi d’evitar molèsties i malalties.

Els moderns insecticides i productes desinfectants faciliten en gran mesura aquesta feina, que es realitza amb aparells pulveritzadors adequats.

Calendari de l’apicultor

Una volta arribada la primavera els apicultors han de crestar o brescar els ruscos més vells i sobretot aquells que fossin arnats o infectats per la tinya de les abelles.

En aquest mes d’abril els novells eixams s’han de situar en els ruscos més nous d’on, prèviament, caldrà haver eliminat les abelles mortes i apartat les malaltes.

Al mes d’abril s’ha de prestar molta atenció a la floració dels oms i de les lleteroles i sobretot a l’arribada de la flor de les malves ja que, a voltes, una libació exagerada d’aquestes flors podria emmalaltir els eixams.

Fins a setanta d’abril no et llevis ni un fil

Adverteix que no ens hem d’alleugerir de roba abans de temps. Concretament recomana no fer-ho abans del 9 de juny, ja ben entrada la primavera.

dffasdfsadfsdfsadsf

A B R I L

Verdura/Hortalissa: Alls tendres · Api · Bleda · Bròquil · Carxofa · Ceba · Enciam · Endívia · Espinacs · Espàrrecs Blancs · Fava · Pèsol · Remolatxa · Xicoira.

Fruita: Cirera · Kiwi · Llimona · Maduixa · Nespra · Poma · Pruna · Taronja.