L’Eid al Adha ó Aid al-Adha (en àrab عيد الأضحى) “festa del sacrifici”, també anomenada al-id al-kabir (العيد الكبير) “festa gran”, se la coneix com festa del xai.

Aquesta festa anual commemora un passatge (corànic i bíblic) la inqüestionable lleialtat davant Déu.

..

La tradició judeocristiana i musulmana comparteixen profundes arrels culturals.

.

Amb aquesta festivitat, els musulmans recorden que l’Islam significa submissió; ja que ningú no la mostrà millor a Déu que Abraham -en àrab Ibrahim-; qui es disposà sacrificar el seu fill Ismael (pels cristians fou Isaac) com a prova de lleialtat. Al final, Déu l’aturà i va permetre que el substituís per un xai com ofrena.

.

Posteriorment, l’any 624, el profeta Muhàmmad va reproduir el sacrifici durant el pelegrinatge a la ciutat sagrada de La Meca. Establint-se, d’aleshores ençà, com a ritual per la comunitat musulmana.

La tradició mana fer el sacrifici i, seguidament, organitzar un gran àpat on els creients musulmans es retroben amb la família i els amics, i es fan regals als infants.

És un dia de perdó, oblit de malentesos, i d’ajuda als més necesitats.

.

Les dates de celebració cada any varien en funció de les llunes (com ocórre amb la Setmana Santa), i s’oficia durant 3 dies coincidint amb el final del peregrinatge anual a La Meca. Tot i que no hi ha acord unànime, la celebració i el peregrinatge a la Meca -almenys un cop a al vida- NO són obligatoris; ja que hi estan exempts els qui no disposen de prous mitjans.

L’essència de la Festa del Xai recau en el sacrifici d’un animal per part de la família -que, en moltes ocasions, comporta l’estalvi durant tot l’any-.

Per tant, en aquest sentit, és una recompensa a tot aquest esforç (no estant permès el dejú durant tres dies).

..