Les fruites i les verdures en la seva TeMpOrAdA de recol·lecció són més N u T r I t I v E s. La textura i l’olor són més agradables, tenen més vitamines, sals minerals i nutrients. Quan són de PrOxImItAt, estan menys manipuladas, i com que tenen menys necessitat de transport, distribució i emmagatzematge, es redueix el cost energètic i la C o N t A m I n A c I ó. A més a més, en haver–hi més oferta els preus són més baixos.
Setembre és un nou inici,
temps de vell recomençar,
de l’escola i de l’Ofici,
de tornar–hi, a Treballar.
Comencem un altre cuRs
amb la Força renovada;
que és així, que el Temps no para
i fa tots els moMents Curts.
C a m p .
Passada la CaLor Forta, l’ambient és propici a un gran desenvolupament dels VeGeTaLs i per tant convé preparar les terres per a les bones sembres, amb aportació d’adobs i fertilitzants, realitzant les LaBoRs convenients.
També s’han de LlAuRar els camps de rostoll per a destruir les males herbes i permetre que les AiGüeS els impregnin.
A les zones fredes se SeMBrA el sÈgoL.
Continua la SeMbrA de NaPs, PaTatA tardana, AlFaLs i prades artificials.
Es CuLlEn les plantes tèxtils, Blat de moro, SorGo i TaBac.
F r u i t e r s .
Es CuLlEn pOmEs i Peres. Ha arribat el moment de la VerEmA.
Aranyó · Codony · Figa · Gerd · Grosella · Magrana · Mandarina · Meló · Mora · Nabiu · Nectarina · Pera · Poma · Préssec · Pruna · Raïm · Síndria · Tomàquet |
H o r t a .
Una HuMiTaT relativa massa AlTa, junt amb l’acció de les pLuGes més sovintejades de final d’EsTiu i, sobretot, les pluges TArDoRaLs, podrien suscitar algunes InFecCiOnS en les hortalisses I en les altres plantes dels conreus.
En acabar l’estiu, i poc aBans d’entrar a la tardor, caL estar molt pendents de l’aparició dels FoNgS que malmeten les plantacions d‘Api, produint-li unes taques de color castany i uns puntets negres que acaben assecant les fulles i, àdhuc, afectant la tija d’aquesta apreciada hortalissa.
Es generalitza la PlaNtaDa de BrÒquiLs, cOls, bLedes, esCaroles, ceBes i la SeMbrA de RaVes i FaVes primerenques.
Prossegueix a bon ritme la ColLitA de les mateixes espècies del mes anterior.
En les comarques més arrEceraDes ja pot començar la SeMBrA de les faves primerenques i dels NaPs i, també, la SeMBra del FonoLL DolÇ per a les amanides i, sobretot, d’eSpinaCs per a la Quaresma.
Albergínia · Bolets · Carbassa · Carbassó · Cogombre · Endívia · Mongeta tendra · Pastanaga · Pebrot · Porro |
J a r d í .
Com el mes anterior, s’ha de tenir cura del crisantem a les plantacions industrials, així com de cLaVelLina, que requereix ReGaDes, EiXarColaDes i TracTamEntS.
En els jardins particulars segueixen en FlOr DàLies i MarGariDeS, i la GesPa ha d’ésser ReGaDa abundosament.
SemBraR peNsaMenTs d‘hivern i crisantems.
PLanTar RosErS.
TrEuRe els BulBs i TubErcLeS de varietats no resistents al fred i eMmagatZemar en lloc fresc.
Fer EsQueiXos de crisantems i hereus.
SePaRaR de la planta mare els MurGoNs dels ClaVeLls i pLanTar-los.
Aromàtiques i remeieres .
SEmBra directa de JuLiVerT, SaJoLiDa i GiNeBrÓ.
PoDaR l’OrEnGa i l’EspíGoL.
CoLLiR FoNolL.
L’orEnGa s’asseca per rebrotar a la primavera.
A v i c u l t u r a .
La PoSTa s’incrementa gràcies a les temperatures més favorables. D’altra banda, es registra una gran DeMaNda de pollets, en previsió de les festes Nadalenques, ja que es necessiten de dos i mig a tres mesos per a l’EnGreiX.
A p i c u l t u r a .
Durant el mesos de TaRdOr de setembre i octubre, es poden CreStaR novament les RuScOs, però del BrEsCaM només es pot extreure una tercera part de la MeL, deixant-ne dos terços ben complets per al NoDriMeNt hivernal de les abelles.
Si la comarca fos molt cÀliDa es pot BreScaR encara durant el mes de Novembre.
Abans d’entrar a l’hivern s’ha d’oBserVaR si a la comarca hi ha poca FloR i, si fos així, caldrà donar un ArRoP de suc de pera amb sucre a les abelles per tal de garantir-los el nodriment en els dies més Freds i Sense Flor.
