La Baixada de l'Àliga (vista pels aliguers) ha estat l'òpera prima d'en Miquel Àngel

Sens dubte, les planes d’aquest llibre, elaborat amb molta cura i repòs, desprenen aroma de festa i treball, contagien ritme, conviden a la reflexió; i transmeten compromís i valor.

Tanmateix, l’autor s’afanya a reconèixer on fonamenta les col·laboracions:

En primer lloc, en l’apadrinament del prestigiós antropòleg cultural Joan Prat, que guià la recerca etnogràfica vetllant perquè aquesta fos pautada i rigorosa. En segon lloc, en els mateixos aliguers (informants del relat, i que doten aquest treball d’una vital autenticitat). Finalment, en l’antropòleg  serrallenc Albert Prats, amb qui redactà l’opuscle dotant-lo d’una lectura clara, nítida i patrimonial.

L’obra disposa de tres parts ben diferenciades:

La primera és un assortiment fotogràfic ben galdós, format per imatges extretes d’arxius, principalment el del Ball de Diables de Tarragona, i d’altres especialment confeccionades per aquesta edició a càrrec de diferents autors locals.

La segona part, de caràcter tècnic,  és molt recomanable tan pels estudiants d’antropologia com pel públic general interessat en el mètode etnogràfic, ja que es fa, en clau tarragonina, un apropament teòric al fenomen festiu.

Si bé la lectura d’alguns punts d’aquest apartat del llibre pot resultar feixuga, cal refrescar la nostra història per saber d’on venim i qui som. Aquests exercici sreflexius, si bé eren freqüents durant la primeria dels anys 80, avui dia, al bell mig de l’era tecnològica on res no pot esperar, pot semblar-nos desfassat.

Finalment, la tercera part és una reconstrucció del fenomen aliguer a través del relat dels seus protagonistes.

.                                                                                                     Sinopsi

La Baixada de l’Àliga sorgeix, l’any 1986, de la necessitat de transportar aquest element del bestiari festiu tarragoní fins la seu del Ball de Diables. En plena Festa Major, els Diables encarregats d’aquesta tasca tan feixuga convertiren el carreteig nocturn de l’ocell un acte festiu espontani. L’èxit de l’esdeveniment i el seu poder de convocatòria creixien en cada edició, de manera que, l’any 1997, la Baixada aparegué al programa de festes.

Més que un motiu per deslluir-la, l’èxit de participació de la Baixada és una mostra de la capacitat de la ciutadania de decidir i organitzar-se per ella mateixa, una oportunitat i un repte per demostrar que les imposicions hi estan de més.

Sobta molt que la història d’un acte tan multitudinari com aquest, paroxisme de la gresca teclera, encara no hagi estat explicada. Per posar-hi remei, hem entrevistat els aliguers per relatar la Baixada des de dins i des de fora.

Tal com apunta l’antropòleg Joan Prat en el pròleg, “Tota la primera part de La Baixada de l’Àliga vista pels aliguers, està orientada a fornir una prolixa explicació contextual, històrica i genealògica del tema principal del llibre. Per a fer-ho, l’autor ens proposa un llarg recorregut per la Festa Major de Santa Tecla de Tarragona, pels Diables -ja que els aliguers són membres del Ball de Diables- i per la mateixa Àliga, la icona emblemàtica que dóna peu al ritu festiu analitzat. De totes maneres, i segons el meu parer, l’interès fonamental del llibre rau en aquell “vista pels aliguers” de la segona part del títol i on s’emfasitza l’enfocament de l’estudi. En efecte, Miquel Àngel Magan ha compilat sàviament els relats orals dels aliguers i així, des de dins i escoltant les seves veus, podem conèixer l’entrellat festiu i ritual de la Baixada de l’Àliga”.

.                                                                                          Fitxa del llibre

Idioma: Català.

Col·lecció: Els Titans.

Enquadernació: Rústica.

Edició: Setembre del 2009

Format: 17 x 24

Tintes: Color.

Pàgines: 144

.                                                                                                                 .

• Aquí sota trobareu el contingut de la publicació sencera en format PDF, per a consultes o simplement per fer un cop d’ull :

.