.
L´Associació de teatre Nascuts de Peu en Terra té els seus inicis el 2001. La llavors anomenada companyia Cicuta estrenà al setembre, al pati del Teatre Metropol de Tarragona, Guernika sota la direcció artística de Judith Pujol (Institut del Teatre). I més endavant, l’any 2008, la direcció passà a mans de Menuda Tàpies (del Col.lectiu pel teatre Necessari Trono Villegas de Tarragona) i Carles Bigorra (actor).
.
La presentació oficial amb la denominació Nascuts de Peu en Terra es realitzà el juny de 2004 a la “Mostra de teatre al carrer” organitzada per l´Ajuntament de Tarragona, on la Companyia representà una performance partint de l’obra satírica Refugiats de Sergi Pompermayer (guionista de la comèdia televisiva Plats Bruts).
.
.
Malgrat tractar-se d´un companyia de teatre no professional, aquesta té una notable trajectòria a nivell de col.lectiu i a títol individual. Així, part dels seus membres participen a les famoses representacions del Ball de Dames i Vells de Tarragona (sota la direcció d´Oriol Grau i Fermí Fernàndez). A més a més, bona part dels seus integrants participen contínuament en actuacions teatrals d’altres grups de teatre (Aula de teatre URV, Col.legi del teatre de BCN…).
. TRAJECTÒRIA
. Cansament (2006)
El 2006 es donà un canvi brusc amb l´obra Cansament. Una producció pròpia de teatre contemporani basada en monòlegs de l´autor alemany Peter Hancke on prengueren rellevància les coreografies i la musicalitat. Val a dir, que aquesta obra fou expressament traduïda de l’alemany.
.
SINOPSI
Bona Fide és un complex de repòs i vacances. El seu lema és “Bona Fide club vacances. Les vacances que mai no et canses.” Combinant els monòlegs amb la música, les coreografies i elements audiovisuals els diferents empleats d’aquest centre d´oci expliquen les diferents interpretacions que pot tenir el cansament en els diferents àmbits de la vida: el treball, l´amor, la vida quotidiana… Els treballadors de Bona Fide combinen la seva feina amb les seves experiències personals sobre la fatiga.
.
.
Cansament és una obra de teatre contemporani de producció pròpia basada en textos de l´obra Assaig sobre el cansament, de Peter Handcke. Aquest muntatge va ser subvencionat per l´àrea de cultura de l´Ajuntament de Tarragona.
REPARTIMENT
Èlia Rodríguez, Jordi Martínez, Cristina Casanova, Marcel Ferré, Francis Montero.
FITXA ARTÍSTICA
Direcció: Judith Pujol
(amb la col.laboració de Joan Rioné)
Escenografia: Marc Ferré i Lluc Pagès
Vídeo: Ferriol Moreno
Traducció textos: Kàtia Pago
Música: Nando Rabassó
(amb un tema de Jalea Real)
Disseny gràfic: Nando Rabassó
Il.luminació: Sergi Xirinacs
Vestuari: Ximena Moreno Topolansky
Veu en off: Meritxell Sampedro
Escrits veu en off: Héctor Arnau
AGRAÏMENTS
Meritxell Aixendri, Oriol Montesó, Jordi Tassias, Associació de veïns de Vistabella, a la Noe, a la Laia i al Vichy, al Kiko, Òria Romaní, Francesc Pujol, Carme Llop, Marc Chornet, Teatre El Magatzem.
. Dakota (2009)
El grup reprèn la seva activitat a mitjans de 2008. Després d’analitzar diferents textos, s´inicià el projecte Dakota. Una comèdia de Jordi Galceran.
A partir de gener de 2009 l´obra pren cos amb l´inici dels assajos, la il.luminació, l’escenografia…
Finalment, el maig de 2009 s’estrenà l´obra al Teatre El Magatzem de Tarragona. La primera d’un total d’onze actuacions arreu de Catalunya.
SINOPSI
No heu tingut mai la sensació d’haver somiat alguna cosa que veieu a la vida real? Què passaria si enlloc d´aquesta sensació tinguéssiu realment la convicció que fets que passen diàriament les havíeu somiat amb anterioritat?
Aquesta és la base argumental de Dakota, una comèdia de Jordi Galceran, on el protagonista de la història veu trontollar la seva vida a partir del moment que pren consciència de la seva capacitat de predir el futur a través dels seus somnis.
Però aquesta nova facultat és una virtut o un problema?
Hipòlit Feliu és una persona d`èxit, de gran confiança en ell mateix, metge estomatòleg de reconegut prestigi i feliçment casat. Però tot aquest món deixarà de ser el que era a partir del moment en què pateix un accident de moto i descobreix la facultat de predir el futur.
L’autor fa un retrat de la societat actual mitjançant l’humor intel•ligent i la ironia, provocant les rialles dels espectadors des de les primeres escenes fins al final de l’obra. Dakota, escrita l´any 1995, va rebre el premi Ignasi Iglesias de la Diputació de Barcelona o el Premi Butaca.
Una història divertida i enginyosa de l’autor de El Mètode Grönholm, Paraules Encadenades, entre altres, i també guionista d’El Cor de la Ciutat de TV3.
REPARTIMENT
Cristina Prats, Èlia Rodríguez, Miquel Àngel Magan, Xavier Salsench, Marcel Ferré.
FITXA TÈCNICA:
Direcció: Menuda Tapias
Regidoria: Isabel Salla
Vestuari: Roser Perendreu
Il·luminació i so: Fernando Pàmies “Popo”
Escenografia: Marc Ferré
Vídeo: Eduard Nadal “Dudi”
Disseny gràfic i fotografia: Pele Viader
Producció: Associació de teatre nascuts de peu en terra
Col.laboració: Aula de Teatre de la URV
AGRAÏMENTS
Judit Pujol, Cooperativa Obrera Tarraconense
. La ràbia que em fas (2011)
.
SINOPSI
.
Cinc companys de feina. Un sopar d’empresa. Un nou càrrec directiu. Una trobada sexual als lavabos d´un local de copes.
.
.
Aquest és el punt de partida de La ràbia que em fas, un retrat mordaç de les dificultats que molts joves de trenta anys tenen a l´hora d´agafar les regnes de les seves vides i començar a prendre decisions. La ràbia que em fas és una obra de Juli Disla que va rebre el 36è premi de teatre ciutat d’Alcoi l´any 2008.
En el transcurs d’un sopar d’empresa en Ramon, en Samuel, l´Eva, la Maria i en Víctor aprofiten l’oportunitat de trobar-se en un ambient més distès per compartir les seves angoixes professionals, les crisis amoroses, així com les confessions i passions que aniran sorgint entre ells amb un nexe d´unió: la ràbia que els provoca a cadascun d’ells no tenir la gosadia d´afrontar els propis problemes i plantar-hi cara.
REPARTIMENT
Xavier Salsench, Marcel Ferré, Francina Fernàndez, Cristina Prats, Pau De la Peña.
FITXA TÈCNICA
Direcció: Menuda Tapias
Disseny d’il·luminació i so: Fernando Pàmies “Popo”
Escenografia: Leticia Salsench
Regidoria: Isabel Salla
Vestuari: Roser Perendreu
Disseny gràfic: Xavi Maixé
Fotografia: Montse Veses
Vídeo: Eduard Nadal “Dudi”
AGRAÏMENTS
Sala Zero, Cooperativa Obrera Tarraconense, Pere Navarro, Joan Rioné, Grup Escènic Atenea, Hotel d´Entitats de Tarragona, Hotel Ciutat de Tarragona, Judith Pujol, Miquel Àngel Magan, Èlia Rodríguez, Marc Ferré.
. Neures (2013)
Neures és una comèdia d´Steven Berkoff, traduïda al català per Joan Sellent i adaptada per Nascuts de peu en terra en la nova versió actualitzada, mantenint la fidelitat amb el text original.
SINOPSI
Neures és una comèdia àcida i delirant que parla sobre tot allò que ens passa pel cap i no ens atrevim a dir, ja sigui per covardia o per hipocresia.
El protagonista d’aquestes neures és en Francesc que convida un amic a sopar en presència de la seva dona i la seva sogra. Aquest és el detonant perquè comencin a esdevenir situacions en què personatges força mediocres vulguin aparentar més del que són.
Neures tracta sobre les petites angoixes de la nostra vida quotidiana: El pagament dels tiquets d’aparcament, rebre una carta d’hisenda… Però també parla d’altres pors que ens turmenten a llarg termini com les malalties, el tornar-nos lletjos, la vellesa o la mort.
L’obra invita a la reflexió i fa una crítica sobre la incapacitat de l’individu de mostrar-se com és realment i quedar sotmès a la hipocresia i a les normes socials establertes. No obstant, els personatges tenen una vàlvula d’escapament: Explicar al públic el que pensen. És llavors quan s’alliberen, quan diuen paraules gruixudes i pensaments que no són políticament correctes. És llavors quan deixen anar la seva neura i se senten lliures.
REPARTIMENT
Menuda Tapias, Francina Fernàndez, Marcel Ferré, Joan Sánchez, Carles Pitarch.
FITXA TÈCNICA
Direcció: Carles Bigorra
Adaptació text: Xavier Martínez Lauder
Disseny d’il·luminació: Fernando Pàmies “Popo”
Disseny gràfic: Xavi Maixé
Fotografia: Jordi Mateu, Montse Veses
Vestuari: Roser Perendreu
Proposta escènica: Marc Ferré, Patrícia Carles
Vídeo: Eduard Nadal “Dudi”
Col.laboracions: Zona Zàlata, Cristina Prats, Xavi Salsench, Jordi Martí, Álex Manríquez, teatre Bràvium.
.
Escrit en 
Tags: 
