.

RECURSOS METODOLÒGICS DE L’ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL.

.

Els recursos que s’utilitzen en la metodologia de l’Animació Sociocultural són, bàsicament, el grup, la xarxa i els espais.

.                                                                                                       El grup

.

Sense menystenir la importància del treball a nivell individual, el grup és un dels principals recursos a través del qual es duu a terme l’acció educativa.

.

La constitució dels grups amb els que es realitzen accions educatives atén els següents criteris:

1. Dóna resposta a necessitats i interessos detectats individualment i que són compartits per diverses persones (com per exemple, d’atenció en toxicomanies, tractament de delictes sexuals o violents… ).
2. Potencia el desenvolupament de capacitats (com per exemple, entorn cursos de llengua, d’informàtica i els tallers ocupacionals).
3. Dóna resposta a necessitats de l’entorn comunitari (de foment de la convivència en la diversitat, d’educació vial, en salut i qualitat de vida…).
4. Finalment, altres demandes proposades a nivell individual o grupal…

.

Funcionament: La incidència educativa a través dels grups té dues vessants bàsiques.

.

• El treball amb GRUPS FORMATIUS, nucleats entorn a interessos, temàtiques o necessitats diverses. Els quals, segueixen diferents principis i línies de treball:

– Es treballa entorn un nucli d’interès o necessitat detectada.

– És orientat per un educador, animador o monitor.

– Es porten a terme activitats que promouen el contrast de diferents punts de vista i el diàleg entre els participants.

– El professional introdueix en el grup elements que afavoreixin l’aprenentatge de procediments, actituds, valors, i l’accés a nous coneixements.

El procés que es porta a terme amb els grups pot tenir diversos graus de desenvolupament:

– A nivell estrictament grupal, els membres del grup realitzen, conjuntament, un procés d’aprenentatge que suposa una millora de les necessitats detectades i la consecució –en major o menor mesura- dels objectius plantejats.

– A nivells comunitaris, el procés educatiu s’estén més enllà de les fronteres del grup mitjançant l’organització d’activitats que involucren –a diversos nivells- la resta de la comunitat. En aquest sentit, aquestes accions educatives comunitàries també s’inclouen i es consideren com part del procés educatiu.

(Exemple d’això últim, és l’organització d’una jornada de sensibilització entorn a les drogues, portada a terme per un grup de toxicomanies. És una activitat amb incidència comunitària, perquè està dirigida a la resta de la comunitat. Però al mateix temps, a nivell estrictament grupal, també s’ha treballat l’autoconsciència en relació a les drogues).

.

• El treball amb un GRUP BASE SOCIOCULTURAL és una especialització del cas exposat anteriorment. El grup està constituït per persones pertanyents a la comunitat, i els professionals porten a terme diferents accions educatives.
  .
  Aquest, es constitueix amb un funcionament específic (reunions, dinàmica de participació, nivells de decisió…) i presenta les seves característiques o funcions, que entre d’altres són:

– Servir de suport a accions educatives. I permetre que aquestes tinguin continuïtat i estabilitat.

– Col·laborar en la configuració de l’espai social en un espai participatiu i dinamitzat (comunitat educadora). L’objectiu és l’enriquiment de la vida dels seus integrants a través de l’aprenentatge i l’ intercanvi.

Tanmateix, entre d’altres, algunes de les seves principals tasques són:

– Analitzar la realitat. I detectar necessitats, interessos i expectatives de l’entorn social.

– Proposar accions que donin resposta a aquestes necessitats, interessos i expectatives.

– Impulsar i dinamitzar el desenvolupament de les activitats.

– Interconnexió amb altres grups que treballen en àmbits similars.

– Avaluació quotidianament del seu funcionament.

.                                                                                                     La xarxa

“Puc aprendre i puc ensenyar; tinc coses per aprendre dels altes i tinc coses per oferir…”

La xarxa és la resultant d’un procés educatiu de configuració de l’espai penitenciari; formada per un teixit de recursos materials i humans de transmissió de coneixements i habilitats. I conformada per persones i grups actius que esdevenen agents i recursos educatius.

.

• Aquest teixit l’anomenem xarxa d’intercanvi de coneixements i es defineix per:

1. Tenir un caire estable i dinàmic. Recurs permanent i, al mateix temps, capaç d’integrar i ampliar ofertes.
2. Parteix de les potencialitats de cadascú, de la seva creativitat i diversitat. I, seguidament, les canalitza perquè siguin transformades en recursos educatius.
3. Fomenta processos d’ensenyament i aprenentatge cooperatiu i recíproc que valoritza les persones, la seva autoestima i el seu compromís amb els altres i la comunitat.

.                                                                                                       L’espai

.

Les accions derivades de l’Educació Social, tal i com les venim plantejant, suposen una transformació dels espais socials espontanis i informals, en espais educatius dinàmics.

(Cosa que significa que l’espai és un altre recurs de la metodologia de l’Animació Sociocultural).

.

• Aquesta TRANSFORMACIÓ implica incidir en aquests espais per tal que siguin:

Habitables (fomentant  la convivencialitat). Oberts i democràtics (fomentant l’ús universal -per a tothom-). Transversals (donant cabuda a altres professionals o participants d’altres activitats). I Racionals (les seves activitats han d’estar orientades per objectius i finalitats que estiguin explicitades).

.

• La UTILITZACIÓ de l’espai com a recurs implica la realització d’activitats, que reconverteixi la seva estructura i utilització introduint elements didàctics.

Aquestes activitats consisteixen en accions concretes que tenen una durada limitada. Com per exemple, una campanya de foment de la lectura.  A vegades, però, també tenen un caire estable, si són integrades a la “xarxa” de programació trimestral d’un mòdul. Imaginem per exemple, que l’èxit d’un campionat de futbol, origina un seguit de sinergies, de manera que s’introdueixi una nova organització a les activitats d’esports del pati.

.