El Serrallo de Tarragona: Transformació urbana al segle XXI. Efectes Socials i Culturals (2a part: Eix temàtic)

EIX TEMÀTIC

De la mateixa manera que els acords presos en una reunió de designació de quotes de pesca, posem per cas, en un restaurant del barri, entre l’alt càrrec d’una empresa internacional dedicada al comerç de congelats marins, i el màxim representant de la Confraria de Pescadors; repercuteixen, ineluctiblement, en l’esdevenir immediat de l’economia domèstica de vàries famílies pescadores, mentre aquestes miraven a casa, tranquil·lament, un programa de televisió a pocs carrers de distància. Ningú no es sorprèn, per exemple, quan se li diu que bona part de les polítiques de Catalunya, depenen en gran mesura del què es parli als palaus de Madrid. I així, successivament.
.

Un cop i acceptada la premissa que, moltes de les coses que succeeixen al Serrallo s’expliquen per fets que ocorren fora del barri. Mirarem el Serrallo des d’un punt enlairat. Concretament, des d’una lògica entre ciutats.

.

.

Contemplant així el nostre territori. I més concretament, la manera com es relaciona la costa catalana en l’intercanvi d’interessos, en la lluita de poders, d’expectatives i anhels; conformarem, posteriorment, una base objectiva amb la qual intentarem copsar el paper, el pes i el rol que pertoca cada zona.

.

Una cosa però, és ineludible: la distribució dels rangs respondrà a un principi de funcionalitat; l’organització territorial ha de ser tal, que permeti un ràpid flux d’intercanvi d’interessos. De manera que l’èxit de cada nucli depengui, en la major mesura possible, de les seves capacitats, i de la força que ell i la seva àrea d’influència pugui generar en d’altres zones.

.

Seguint aquest raonament, des del punt de vista estratègic i  mercantil, l’eix vertebrador del litoral català s’estructura entorn la ciutat de Barcelona. I per tant, l’organització de la costa tarragonina haurà d’estar, com a mínim, en consonància.

.

.

Tot aquest procés, és la base que explicarà per què alguns dels símbols més locals, l’ esdevenir de la vida de tot un barri, o fins i tot, la manera de pensar més autòctona; poden veure’s afectats,  tots ells, per fets succeïts a desenes de mils de milles de distància.
.

Davant tot això, naturalment, el territori té alguna cosa a dir. Al nostre modest entendre, el poble té l’última paraula.

.

La base de la determinació és el respecte i el coneixement: a tots ens resulta més fàcil prendre decisions i obrar sobre allò que coneixem i estimem.

.

 

.

La gran transformació experimentada pel Serrallo, ara, en suspens; és un repte de la ciutadania per fer-se estimar i respectar: una oportunitat  perquè la filosofia i la  essència del barri perdurin en el temps.

.

.

No és pertinent doncs, passar la pilota a la teulada de les administracions, sense remetre’ns abans a la responsabilitat ciutadana.

.

 

Respostes tancades, peró podeu fer trackback desde el vostre propi lloc web.

No es pot comentar.