.

Actualment, la cultura és considerada, en si mateixa, un bé de qualitat i benestar. I és, alhora, un producte de consum, i, per tant, un element que genera activitat econòmica; una possessió, doncs, que cal preservar. El fet que les administracions públiques vetllin i protegeixin el patrimoni local que narra la memòria col·lectiva garanteix al ciutadà una font d’identitat, realització i benestar. De confort i d’ingressos.

.

Tarragona, com a ciutat de gran passat històric, progressivament, s’adequa a les demandes d’un turisme cultural i es prepara per rebre convidats que els agrada conèixer i gaudir amb els trets distintius del lloc visitat.

.

Aquesta mena de turista, però, ve de la mà d’unes infraestructures i equipaments. Així doncs, l’estratègia de la ciutat passa per seva zonificació entorn d’un eix temàtic: l’aspiració de Tarragona com a destí cultural preferent requereix una especialització en els serveis, i això comporta, d’una banda, l’adequació, delimitació i especialització de l’oferta a cada indret, i de l’altra, la terciarització de la seva activitat econòmica amb la vertebració de circuits perquè totes les àrees quedin connectades.

S’entén per perdurabilitat estratègica el disseny de les ciutats de manera que permeti satisfer les necessitats sense comprometre les generacions futures. I en aquest sentit, diversos episodis indiquen que quan s’empren mecanismes participatius amb democràcia, transparència i circumspecció, queda més plasmada la sensibilitat dels ciutadans i l’interès general.

Aquesta conscienciació, però, no sempre ha existit. I durant anys, no s’ha valorat prou la importància històrica, narrativa i simbòlica d’alguns testimonis. Sovint, la preocupació naixia com a reacció davant de símptomes o indicis d’indefectible desaparició d’alguna manera de fer.

La descomposició d’un teixit urbà no és exclusiva de cap ciutat en concret. I té lloc quan l’estructura productiva cau en desús i s’abandona. En realitat, l’alteració de la morfologia urbana moltes vegades respon al despropòsit d’assolir un guany immediat a canvi de sacrificar un patrimoni general. La qual cosa desemboca, irreversiblement, a l’empobriment del paisatge urbà.

A poc a poc deixem enrere capítols desgraciats de displicència, destrucció i desaparició d’edificis històrics, ja fossin antics, medievals, o modernistes. Ja no s’hi val a argumentar, en nom del progrés, el sacrifici indiscriminat.

.

Article publicat a La Vanguardia 11-feb-2013

Així doncs, cal reflexionar i donar la benviguda a la societat líquida del segle XXI, i la complexitat d’un món barrejat interconnectat amb aparells digitals i en constant definició.

Davant tot això, com antropòlegs cal desvetllar les principals claus conceptuals que clarifiquin –en sentit ampli i general– les grans transformacions socials.

De manera especial fixem la nostra atenció en la reacció local davant la lògica global, i tractar de saber per què alguns dels símbols i rituals més locals, i l’esdevenir de la vida de tot un barri, o fins i tot la manera de pensar més autòctona, poden veure’s afectats per fets que succeeixen a desenes de mils de quilòmetres de distància. Davant d’això, naturalment, el territori té alguna cosa a dir. Al nostre modest entendre, el poble té l’última paraula.

En bona mesura, el nostre ofici es basa en un atent i pausat treball d’anàlisi del relat oral (aforismes, vocabulari, expressions, enfocaments, visions…). D’aquesta manera, ens és possible descobrir una àmplia gamma de detalls del nostre interlocutor: l’ofici familiar, l’època viscuda, el grau d’erudició, els interessos, les preocupacions, les incerteses, les metes, les pors…

.

*     *     *

.

Bibliografia i Wegrafia.

.

• Borja, J.; Castells, M. (1998). Local y global. La gestión de las ciudades en la era de la información. Taurus. Madrid.
  .
• Castells, M. (1994) Flujos, redes e identidades: una teoría crítica de la sociedad informacional. Dins Nuevas perspectivas críticas en educación. pp. 15-50. Padiós Educador. Barcelona.
  .
• Delgado, M. (2002). Los efectos sociales y culturales del turismo en las ciudades históricas. Congrés Internacional sobre el desenvolupament turístic integral de ciutats monumentals, Granada, 19-22 de febrer.
  .
• Geertz, C. (1994). Desde el punto de vista del nativo: sobre la naturaleza del conocimiento antropológico. Ensayos sobre la interpretación de las culturas. Gedisa. Barcelona.
  .
• González, M. (2011) El Serrallo de Tarragona: de barrio marinero a enclave temático para turistas y visitantes. Arxiu d’Etnografia de Catalunya núm. 11.
  .
• Mead, G. H. (1973) Espíritu, persona y sociedad. Paidós Ibérica. Barcelona.
  .
• Ortueta, E. (2003) De l’erudit al turista. Inici de la projecció del patrimoni artístic i cultural de Tarragona (1834-1993). Publicacions del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona.
  .
  
• Ortueta, E. (2006) Tarragona: el camí cap a la modernitat: urbanisme i arquitectura. Lunwerg Editors. Tarragona.
  .
• Pujadas, J. J. (2005) ¿Ciudades acogedoras? Transformaciones urbanas, imaginarios y actores sociales. XVI Congreso de Estudios Vascos. Bilbao.
  .
• Robertson, R (1994) “Glocalización: Tiempo-espacio y Homogeneidad-heterogeneidad“. A Zona Abierta de la Biblioteca Virtual de Ciencias Sociales núm. 92-93, 2000 De l’article original publicat a Global Modernities (1997)
  .
• Smith, N. (2008) Gentrificación: de la anomalía local a la “regeneración urbana” como estrategia global urbana. Ciudades en (re)construcción: necesidades sociales, transformación y mejora de barrios. Diputació de Barcelona.
  .

*              *                *

• Anton, S. (1995) Diferenciació i reestructuració de l’espai turístic. Processos i tendències al litoral de Tarragona. http://hdl.handle.net/10803/8616
  .
• Beas, L. (2009) Les polítiques turístiques en el marc de la reestructuració de les destinacions litorals. Avaluació dels plans d’excel·lència turística al litoral català. http://hdl.handle.net/10803/8625
  .
• Calvet, M. D. (2005) Incidència de l’urbanisme en la funció econòmica i social de la ciutat: el rol de les ciutats mitjanes en un entorn metropolità. http://hdel.handle.net/1083/6772
  .
• Del Amo, R. (2005) Transformaciones económicas y cambios sociodemográficos en el espació de conurbación Tarragona-Reus (1960-1996). http://hdl.handle.net/1083/8602
  .
• Font, J.A. (2010) Metropolización del territorio y regiones urbanas intermedias. El caso del ámbito central del camp de Tarragona (1977-2008). http://hdl.handle.net/1080316974
  .
• Institut Cartogràfic de Catalunya. http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/compoundobject/collection/fotoplanols/id/1512
  .
  
• Rovira, M. T. (2012) Les ciutats turístiques, les noves ciutats. Anàlisi de l’evolució del model turístic en destinacions de litoral madures a partir de l’anàlisi de paràmetres urbanístics. http://hdl.handle.net/2072/183879.

.