.

Explicar l’evolució del front marítim de Tarragona i el gran conjunt de transformacions urbanístiques, econòmiques i socials experimentades al barri del Serrallo a principis del segle XXI comporta treballar i incidir en cadascun dels seus òrgans vitals. En realitat, conèixer els eixos temàtics i dominar claus analítiques respon a l’entrenament i a l’exercitació de la ment.

L’origen humil i popular del Serrallo creà una comunitat closa i autosuficient caracteritzada en molts aspectes per la manera pròpia de rebre el pròxim.

.

.

.

Recentment, el barri mariner ha experimentat un canvi en la seva activitat econòmica que afecta la subsistència de moltes persones i pot provocar l’ensorrament de la seva personalitat genuïna, o bé desencadenar una reacció valenta i sense por d’embarrancar.

El ritme desenfrenat de transformació a què ha estat sotmès el barri mariner de Tarragona els darrers quinze anys ha fet del tot impossible de digerir tan de canvi sobtat. Però contra pronòstic, la crisi econòmica global ha alentit tot aquest ritme transformador. I afortunadament, tot aquest batibull de canvis (en l’activitat econòmica, en la distribució dels espais, en la mobilitat dels veïns…) no ha comportat fins el moment cap segregació insalvable.

Actualment, al Serrallo es barreja un ambient contradictori, una mena d’aiguabarreig de desencís i abatiment i, alhora, d’indefugible aprovació vers el que està passant. És clar que cal evolucionar per no morir. Però no pot ser que desapareguin les maneres i el caràcter pescador del barri en nom de l’interès turístic. Tot aquest marasme de sensacions provoca mareig entre els serrallencs més històrics perquè perceben que el procés de renovació urbà juga en detriment de les dinàmiques veïnals de tota la vida, i a poc a poc, es perd l’aurora conciutadana que els havia aportat seguretat i identitat personal: al barri de Sant Pere es respira cert aire d’enyorança vers les velles formes de veïnatge. I les xarxes socials són, en veritat, les responsables que la gent arreli en un indret.

.

.

S’imposa ara un parèntesi òptim per reflexionar què queda de les formes tradicionals de relació i com han evolucionat: quines s’han perdut i quines s’han incorporat.

                                                                                                                       *     *     *

Partint de la premissa que el significat (sigui en sentit actiu o reactiu) de les  conductes i els pensaments, i el de les relacions humanes, es construeix i reconstrueix permanentment; per comprendre detalladament com la comunitat serrallenca percep, entén i interpreta el món, en primer lloc, cal observar qualitativament i amb proximitat com els serrallencs interaccionen: és a dir,  la manera de compartir i canviar la realitat fent barri.

I en segon lloc, conèixer les senyes serrallenques. És a dir, les  claus simbòliques amb què els serrallencs nombren, classifiquen i recorden, que expliquen una manera genuïna d’interpretar. Evidentment, no existeix una única manera de ser o sentir-se serrallenc, ni té el mateix significat per a tothom, sinó que varia en funció de la situació i la forma de respondre i actuar de cadascú. Tot i això, mirarem de visualitzar –amb la major nitidesa possible– les maneres més simbòliques de ser i fer del Serrallo.

Posteriorment, cal preguntar directament com conceben la pròpia vida social. Com s’arriba a enteniments generals a partir de perspectives particulars, i de quina manera, al Serrallo, les coses prenen significat. A través d’un nodrit nombre d’entrevistes a veïns del barri, a partir de diferents versions, els serrallencs expliquen de quina manera construeixen una realitat compartida.

En aquest treball, el pensament humà és una dinàmica ininterrompuda que es configura a través d’etapes, quan el subjecte desenvolupa, des de la primera infància, un rol en societat. Així doncs, donem una importància cabdal a tots els esdeveniments del Serrallo durant l’any.

.

.

Són molts els espais i moments en què la comunitat serrallenca intercanvia experiències i els permet apropiar-se de símbols i significats col·lectivament. Com a antropòlegs, confiem en la capacitat dels subjectes de manejar símbols i modificar i alterar objectes, permetent-los rebutjar imposicions i escollir entre diferents línies de significació. Ja que el món, les regles i les estructures són productes socials en constant construcció i vivim en diferents plans de representació.

.

Bibliografia i Wegrafia.

.

• Alegret, J. Ll., Nadal, B. (1987) Les Confraries de pescadors. La dimensió social de la pesca a Catalunya. Opuscle a càrrec de la Direcció General de Pesca Marítima. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya.
  .
• Alegret, J. Ll., (1995) La recerca científica aplicada a la pesca marítima. A Revista de Girona núm. 171
  .
•  Alegret, J. Ll., (2003) La pesca a Catalunya. Angle Editorial. Barcelona.
  .
• Alemany, J. i altres (1986) Port de Tarragona: història i actualitat. Junta del Port. Tarragona.
  .
• Arca, J. M. (2008) Els mestres d’aixa de Cambrils. Revista núm. 2 del patrimoni cultural de Cambrils. Museu d’Història de Cambrils.
  .
• Cahner, E., Rovira, M. (2003) Les cases de Baix a Mar. Carrer dels Arbres Edicions. Núm. 14, Museu Marítim de Badalona.
  .
• Casals, A. (1988) El paper del parentiu en una comunitat de pescadors. Dins “Revista de Girona”, núm. 128, Universitat de Girona Edicions.
  .
• Escoda, C. (2005). El naixement dels barris del Port. Autoritat Portuària. Tarragona.
  .
• Robertson, R (1994) “Glocalización: Tiempo-espacio y Homogeneidad-heterogeneidad“. A Zona Abierta de la Biblioteca Virtual de Ciencias Sociales núm. 92-93, 2000 De l’article original publicat a Global Modernities (1997)
  .
• Smith, N. (2008) Gentrificación: de la anomalía local a la “regeneración urbana” como estrategia global urbana. Ciudades en (re)construcción: necesidades sociales, transformación y mejora de barrios. Diputació de Barcelona.
  .
• Tatjer, M. (1973) La Barceloneta: del siglo XVIII al Plan de la Ribera. Los libros de la frontera. Barcelonona.
  

  *              *                *

• Anton, S. (1995) Diferenciació i reestructuració de l’espai turístic. Processos i tendències al litoral de Tarragona. http://hdl.handle.net/10803/8616
  .
• Beas, L. (2009) Les polítiques turístiques en el marc de la reestructuració de les destinacions litorals. Avaluació dels plans d’excel·lència turística al litoral català.http://hdl.handle.net/10803/8625
  .
• Calvet, M. D. (2005) Incidència de l’urbanisme en la funció econòmica i social de la ciutat: el rol de les ciutats mitjanes en un entorn metropolità.http://hdel.handle.net/1083/6772
  .
• Del Amo, R. (2005) Transformaciones económicas y cambios sociodemográficos en el espació de conurbación Tarragona-Reus (1960-1996)http://hdl.handle.net/1083/8602
  .
• Font, J.A. (2010) Metropolización del territorio y regiones urbanas intermedias. El caso del ámbito central del camp de Tarragona (1977-2008).http://hdl.handle.net/1080316974
  .
• Institut Cartogràfic de Catalunya. http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/compoundobject/collection/fotoplanols/id/1512
  .
  
• Rovira, M. T. (2012) Les ciutats turístiques, les noves ciutats. Anàlisi de l’evolució del model turístic en destinacions de litoral madures a partir de l’anàlisi de paràmetres urbanístics. http://hdl.handle.net/2072/183879.

.