Després d’haver fet 10 actuacions exitoses la Companyia de Teatre Nascuts de Peu en Terra, es posà com a repte actuar a l’antic teatre de la Sala Rectoral del Serrallo.

A hores d’ara no descobrim res quan afirmem que el teatre de la sala parroquial (testimoni d’èpoques on gairebé tot el barri, sota el comandament de mossèn Fort, participava a les representacions de La Passió i Els Pastorets) havia entrat en un indefectible procés d’abandonament. Aquest teatre, tot i mantenir la seva essència i solera, es mostrava moribund, brut i desangelat.

Gràcies a la producció dels Xiquets del Serrallo, quinze anys ençà l’última representació, la Companyia de Teatre Nascuts de Peu en Terra de Tarragona hi actuà els dies 20 i 21 de febrer de 2010. Al principi,  només estava prevista una actuació, però la resposta de la Colla i del barri fou tant bona que el recinte s’omplí en dues ocasions.

L’èxit d’aquesta iniciativa té diversos significats i no reeixí per art de màgia.

.

(A partir del minut 11:45)

El primer pas fou netejar-lo de cap a peus doncs la runa i la brossa era abundant. Després, calgué revisar les cortines, les cametes, i, en general, tota l’estructura tècnica necessària per fer una obra de teatre. Calgué també revisar l’estat dels equips de so i de llum que –evidentment- havien quedat obsolets: tot havia d’estar enllestit per el dia de l’estrena.

Aquella setmana, els mitjans de comunicació locals cridaren als quatre vents la reestrena de la sala… Però ai! Que després de tant d’esforç, sembla que un projecte per ubicar-hi oficines amenaça d’enderrocar el teatre; però això són figues d’un altre paner, tornem a la nostra crònica…

.

Les actuacions implicaren la incorporació de l'actriu Cristina Prats al personatge de Laura i treballadora social en substitució d'Èlia Rodríguez

Tot i que la Companyia actuà gratuïtament, les despeses generades per la recuperació de la sala foren quantioses (compra de cortines, lloguer d’equip de llums i de so, sou del tècnic…). Per superar tot això l’acord fou mutu: d’una banda els Xiquets del Serrallo es comprometeren a cobrir, si fos el cas, el dèficit, i a més a més deixaven els Nascuts assajar al seu local -ves per on, els Xiquets del Serrallo no són els únics a Tarragona amb aquesta mena de problemes!-. I de l’altra, la Companyia de teatre es comprometé a actuar-hi dos cops gratuïtament.

Finalment, es fixà l’entrada en un preu popular de 5 euros. I tothom hi treballà de valent!

Diu un proverbi xinès que “l’agraïment és la memòria del cor”. I nosaltres, ara, en senyal sincer d’agraïment anomenarem alguns dels qui feren possible tota aquesta experiència,  que esperem que tingui continuïtat i que marqui el principi d’una nova era cultural al Serrallo:

Gràcies en primer lloc, als Nascuts de Peu en Terra.

Gràcies a en Jordi Mateu, en Marc Ferré i en Joan Rioné fill, pel seu treball en la neteja i recuperació de la sala.

Gràcies també a na Carme Pedrol, en Jordi Mallol, i les famílies Virgili, i Borràs-Aguiló, per fer de pont amb mossèn Joaquim -val a dir, que mossèn Joaquim en cap cas posà condicions o reserves sobre el contingut de l’obra, es mostrà receptiu i interessat, i oferí les claus de la sala a la Companyia per poder-hi assajar-.

Gràcies a en Pska, l’Esther i en Víctor Pomerol per l’ajut logístic, i  als membres de les candidatures a l’Associació de Veïns del Serrallo (que per aquelles dates es presentaven a les eleccions –quelcom es mou al barri, que per primer cop en molts d’anys acollí dues opcions diferents!-) perquè feren difusió de l’acte i penjaren els cartells.

Gràcies especialment a Joan Rioné pare i a en Maties de “Cal Maties”, autèntica força viva del barri. I finalment, gràcies a la gent de “Cal Brut”, que veieren amb bons ulls dinamitzar l’oferta cultural del barri. La conclusió és que a tothom li semblà bé, i tothom s’ho passà pipa!.

Gairebé tothom va posar el seu granet de sorra. Tothom? Bé, tothom no. La resposta consistorial, o més ben dit, el silenci consistorial en ocasions  és insultant. Cap resposta: tot i que els Xiquets del Serrallo, de bon principi, teníem clar que aquesta iniciativa es duria a terme, amb o sense el seu suport, encara esperem… ni que sigui la negativa! Indignant. Ens adreçarem a cultura, al regidor de barri, al registre general… Tota una pèrdua de temps… i de respecte: deu ser que estan acostumats a viure capítols d’aquesta envergadura, o potser que els importen ben poc!

Publicat a PINYA BLAVA
(Revista editada per la Colla Xiquets del Serrallo de Tarragona)

.