Coincidint amb el vintè aniversari de la colla castellera Xiquets del Serrallo de Tarragona, l’equip redactor de la revista Pinya Blava vam tenir la pensada de fer-ne una edició especial, amb més gruix, i moltes fotografies.

Però després caiguérem en què això ja s’havia fet pel quinzè aniversari. I com que pel desè s’havia fet un llibre, ens vam decantar pel llibre. Això sí, com que d’escriure no en sabíem, vam optar per fer una complicació de totes les revistes i publicar-les totes juntes, amb una tapa ben bonica,  del tipus col·leccionables dels diaris (bé, dels diaris d’abans, els d’ara només col·leccionen dvd’s).

.

El problema vingué quan vam demanar pressupostos. Amb tot el pressupost de la Colla no n’hi havia prou per enquadernar tots junts els 26 primers números de la Pinya Blava.

Calia replantejar-se el tema, i en Miquel de Palamós, amb el seu inesgotable optimisme (tots sabem que en Miquel són dos: ell i el seu entusiasme) proposà de fer un llibre sobre els vint anys, el llibre de la Pinya Blava.

I tal dit, tal fet. Jo no ho vaig veure gens clar. Per fer-lo bé, hauríem d’empapar-nos totes les revistes, fer un munt d’entrevistes, examinar les actes de junta i assemblees… deixant de banda el problema de l’etern finançament. En això del finançament Caixa Tarragona ens donà un  bon cop de ma (de fet, quan ens va arribar el finançament ja feia temps que jo maleïa el moment en què vaig dir “sí” al llibre).

L’Alfred Borràs hi va estar d’acord, i en Lluís també (perdó, en Beta*, que tots sabem que en Lluís Marsal mai no escriu a la revista).

I vam començar a mirar actes, amb un començament espectacular: al primer punt de la primera acta de Junta hi deia literalment “s’acorda no donar camisa a les dones”. Lògicament, tots sabem que aquesta frase no té el mateix significat en català que en serrallenc, que vol dir que a totes les dones de serrallencs que feien petar la xerrada mentre ells assajaven no se les consideraria castelleres.

Després d’inacabables sessions de lectures, resums d’actes, preguntes als juràssics de la Colla (déu n’hi dó com alguns barregen els anys), discussions sense fi, fins i tot per una majúscula o una coma, migdiades que no recuperarem mai, nits gairebé sense dormir, d’aquell cap de setmana tancats a casa d’en Lluís, classificant fotos, per acabar perdent el fitxer amb tota la informació (per mi, que em dedico al món de la informàtica això és especialment frustrant), o de les frases burletes de molts castellers ” – Encara no heu acabat el llibre? Carai, sí que ho feu durar això!” o els enutjos de la parella per deixar-la penjada per passar el dia amb tres peluts. O de com la consellera de cultura de l’Ajuntament es desentengué totalment del llibre (no només del llibre, sinó de tot el vintè aniversari de la Colla), o de la promesa de la presidenta que si el llibre no costava ni un euro a la colla aquesta ens pagaria una mariscada als autors (presi, no ens n’oblidem!), o de la costellada que tenim pendent a casa d’en Lluís (xec, pensa que hem començat a reproduir-nos, i sinó t’afanyes serem una gernació). O com els hereus d’un fotògraf tarragoní ens volien extorquir per posar dues fotos a llibre (per cert, li vam demanar una tercera foto, i li vam detectar una errada al seu en teoria perfectíssim arxiu).

Finalment, la Diputació va posar els diners que mancaven perquè el llibre pogués veure la llum, i vam acabar la redacció. La recol.lecta de fotos també va ser una odissea. Sort que tenim bons amics que ràpidament ens aconseguien les fotos, o fotògrafs professionals que ens van cedir desinteressadament el seu material.

Per fi, el llibre el presentàrem el setembre de 2009, enmig de les festes de santa Tecla.

Per l'equip de la Pinya Blava va ser molt emocionant veure tanta gent a l'auditori de Caixa Tarragona: castellers d'ara i d'abans, el nostre fundador, serrallencs, i tarragonins interessats en la Cultura Popular. I vam aconseguir que en Lluís i n'Alfred també parlessin! Sentir que algun casteller es feu enrere de penjar la faixa després de llegir el llibre és molt més del que haguéssim pogut somiar.

A tothom, moltes gràcies! Esperem el relleu pel llibre del quarantè aniversari. Bé, si els veïns i el govern no ens fan il.legalitzar, clar 🙁

.                                                                                                     Sinopsis

No és gens fàcil de definir el fet casteller o una colla castellera: els castells són cultura i integració, són patrimoni i temps lliure. A més a més, la història d’una colla castellera sovint està indestriablement unida a la història d’un barri i d’una ciutat. Nosaltres som la Colla Castellera dels Xiquets del Serrallo de Tarragona.

Amb motiu del 20è aniversari de la Colla hem volgut retre un homenatge a la nostra revista Pinya Blava. A través d’una anàlisi sincrònica, és a dir, una investigació de tots i cadascun dels 25 números publicats, pretenem copsar en un llibre l’evolució de la Colla, del barri i de la ciutat. “20 anys de Xiquets del Serrallo explicats per Pinya Blava” és una crònica castellera, la història d’un moviment associatiu a l’entorn d’una Colla i alhora la narració de la vida d’un barri.

L’interès d’aquest llibre sobrepassa els límits del món estrictament casteller. A través de fotografies, col·laboracions, reculls de premsa, anècdotes, xafarderies… podem saber com era el Serrallo i la Tarragona de fa 20 anys i quina ha estat la seva evolució. Paral·lelament, relatem la vida de la Colla i de la revista Pinya Blava.

.                                                                                            Fitxa del llibre

Idioma: Català.

Autors: Alfred Borràs, Maurici Ferré, Miquel Àngel Magan i Lluís Marsal.

Col·lecció: Fora de col·lecció.

Enquadernació: Tapa rígida.

Edició: Setembre del 2009

Format: 17 x 24

Tintes: Color.

Pàgines: 200

.                                                                                                                  .

• Aquí sota trobareu el contingut de la publicació sencera en format PDF, per a consultes o simplement per fer un cop d’ull :

(PROPERAMENT)

.