.
(1.1. De com afecta la crisi als Centres de Protecció de Menors)
.
Primerament, us presentem l’article en format PDF (una plana).
I, seguidament, l’article amb enllaços.
.
EL SENTIT DE TREBALLAR EN UN CENTRE DE PROTECCIÓ
.
Els Centres de Protecció de Menors són fruit del desplegament de les Polítiques Socials als Estats Moderns. I el seu origen històric el trobem a diverses iniciatives de protecció i assistència d’institucions eclesiàstiques i organismes gremials.
En un Estat de Dret, l’ internament d’un infant en un Centre de Protecció és la culminació d’un procés legal. Així, doncs, la separació d’un nen o nena del seu medi, l’hem d’entendre com una resposta institucional[1] -amb garanties processals- davant situacions marginals de greu perill (d’abandonament, abusos i maltractes).
A Catalunya, quan un menor ingressa en un Centre adquireix una nova forma administrativa. Les tipologies més comunes són la Guarda Administrativa quan els titulars de la pàtria potestat pateixen incapacitats per causes greus transitòries. I la Tutela Administrativa, quan es preveu que la situació és perllongarà.
En general, la primera opció és evitar l’ ingrés a través d’un acolliment familiar. Normalment, dins la família biològica. I en els casos d’absència o d’extrema necessitat, es recorre a un Centre d’Urgència o d’ Acollida. Els CRAE i CREI (Centres Residencials d’Acció Educativa i Centres Residencial d’Educació Intensiva) doncs, són recursos de contenció quan les vies alternatives a l ’internament han fracassat.
Aquests centres disposen d’un Projecte Educatiu de Centre (PEC), amb línees mestres d’atenció i treball, essent els educadors i educadores els qui -en última instància- copsen anualment al Projecte Educatiu Individualitzat (PEI) la traçabilitat[2] de cada menor, emprant l’Informe Tutorial de Seguiment Educatiu (ITSE) com instrument semestral d’avaluació i supervisió.
Actualment, aquestes línees d’atenció i seguiment s’agrupen en quatre camps de desenvolupament: físic, cognitiu, emocional i social.
[1] Actualment, la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) és l’òrgan administratiu que es responsabilitza, en última instància, de la guarda i tutela d’aquests menors. Aquesta, compta amb una estructura orgànica dividida en set Seccions Territorials (STAIA), que responen a tres principis rectors: territorialització, transversalitat i coordinació.
Cada secció l’integra un o diversos Equips Funcionals interdisciplinaris, amb l’encàrrec de fer un seguiment als menors internats contactant amb els professionals del Centre; i de la situació familiar, coordinant-se amb els Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA).
[2] Qualitat professional antagònica a l’hermetisme, el blindatge i la opacitat. Té a veure amb la objectivitat i la transparència professional, i es refereix a la possibilitat de conèixer la situació de l’ infant en qualsevol moment.
.
Escrit en 
Tags: 
