SITUACIÓ SOCIAL DELS JOVES TUTELATS PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA A TARRAGONA

Introducció………………………………………………………………………………..
Justificació…………………………………………………………………………………

Menors tutelats per la Generalitat de Catalunya i organització de la DGAIA.
Menors tutelats per la DGAIA residents a Tarragona…………………………………..
Recursos de la DGAIA a la demarcació………………………………………………………

Els joves extutelats i organització de l’ ASJTET.
Joves entre 18 i 21 anys extutelats i residents a Tarragona…………………………..
Recursos de l’ASJET a la demarcació…………………………………………………………

Conclusions……………………………………………………………………………………………………

Annexes.

Mapa de distribució dels Serveis Territorials de la DGAIA, 2008…………………..
Mapa de distribució dels equips funcionals d’infància de la DGAIA, 2008……….
Taula de distribució de la població, de 0 a 21 anys, tutelada per la DGAIA, 2007. (Segons edat, sexe i servei territorial)………………………………………………
Total de població entre 0 a 21 anys, a l’Àrea geogràfica del Sector Territorial de Tarragona………………………………………………………………………………………..
Nombre d’infants i adolescents tutelats per tipologia de la mesura………………
Servei de centres residencial d’acció educativa, centres d’acolliment i centres residencials d’educació intensiva. Àmbit territorial. 2009……………………………

Mapa de distribució territorial de l’ ASJTET, 2008……………………………………….
Taula de distribució de la població, de 18 a 21 anys, usuària de l’ ASJTET, 2007. (Segons edat, sexe i servei territorial)………………………………………………………
Àrea de suport als joves tutelats i extutelats (ASJTET)…………………………………

Programes de l’ ASJTET………………………………………………………………………….

Bibliografia……………………………………………………………………………………………………
INTRODUCCIÓ.

La primer gran pregunta que cal fer-nos, és per què la Xarxa de Recursos de Protecció s’aprima tant quan el menor tutelat per la Generalitat de Catalunya compleix 18 anys i passa a ser extutelat. És a dir, per què quan deixa de ser menor i passa a ser un jove adult, existeix una diferència tant accentuada en el ventall d’ofertes de recursos específics? Tan gran és la diferència? Tan alt és el grau d’autonomia aconseguit pels joves en qüestió de dies?

En aquest treball farem un doble apropament: d’una banda analitzarem el pes específic dels Joves (entre 18  i 21 anys) Extutelats per la Generalitat de Catalunya, que han residit en un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa), a la demarcació tarragonina. I de l’altra, els recursos específics que aquests disposen (és a dir, en quin moment de desplegament es troba l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat -ASJET- a Tarragona).

*    *    *
Abans de tot, cal que fem un cop d’ull a la estructura i el funcionament general dels Serveis de Protecció al menor a Catalunya, ja que serà un punt de referència per avaluar el desplegament i els recursos de l’ASJET: especificarem quins són els ponts de contacte clau entre ambdues secretaries.

És a dir, centrarem el nostre anàlisi i avaluació en el moment que un menor tutelat passa a ser Jove Extutelat (en complir 18 anys). O el que és el mateix, aquells punts on s’enllacen la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència -DGAIA- (com òrgan encarregat de coordinar i dirigir els menors tutelats) amb l’ASJTET.

JUSTIFICACIÓ.

El sentit d’aquest treball és, doncs, descobrir possibles desdoblaments de feines de l’Administració, o bé, possibles mancances entre un i altre estadi. O si més no, localitzar, de manera específica, els punts on tot això sigui susceptible d’esdevenir.
1.- Població general i menors tutelats i organització de la DGAIA.
La Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) s’organitza en sis Seccions Territorials. I aquestes, disposen d’un o diversos Equips Funcionals#. Que són grups interprofessionals formats, bàsicament, per treballadors del camp social.
Consideració General: Concretament, a Tarragona, l’any 2001 hi havia una població de 104.739 entre 0 i 21 anys. I l’any 2007, un total de 106.349 d’infants i adolescents i joves d’ entre 0 i 21 anys. Cosa que demostra, que si bé la tendència de la població general és d’envellir-se, el número d’infants, adolescents i joves continua pujant. Dels 106.349 infants, adolescents i joves de l’any 2007, el 51,4 % (54.689) eres nens o nois, i el 48,6 % (51.660) eren nenes o noies. Per tant no existeix cap diferència significativa respecte el sexe.
Població Total de menors i adolescents (de 0 a 18 anys) a la Secció Territorial de Tarragona.
Menors: Pel que fa als menors entre 0 i 17 anys, l’any 2007, eren 106.349 membres. Dels quals el 51,4 % (54.689) eren nens o nois, i el 48,6 % (51.660) eren nenes i noies. La proporció doncs, entre gèneres, es decanta lleugerament a favor de les femelles
Relació de població de menors i adolescents tutelats (de 0 a 18 anys) a la Secció Territorial de Tarragona.

Menors tutelats: El número de menors tutelats per la DGAIA a l’àmbit Territorial de Tarragona són 664. Cosa que representa, un 8,5 %  sobre el nombre total de casos d’infants i adolescents tutelats per la DGAIA a Catalunya (7.845 casos) .

Menors internats en un CRAE: D’aquests 664 casos, 168 estan internats en un CRAE. Cosa que representa el 25,3% . És a dir, a la demarcació de Tarragona 1 de 4 menors tutelats per la DGAIA viu en un CRAE.

Desplegament de recursos: Si comparem les dades dels Serveis Territorials de Tarragona, amb els de Girona i Lleida, perquè tenen característiques semblants podem establir la següent taula:

Atenció al medi    Atenció en un CRAE    Total menors tutelats
Girona    70,3 %   (494 casos)    21,0%    703
Tarragona    55,7%    (370 casos)    25,3%    664
Lleida    67,3%    (368 casos)    26,5%    547

FONT: Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

Tarragona és la que menys proporció de casos té d’atenció al menor tutelat en el medi (família pròpia, extensa, aliena o preadoptiva). I també un alt grau de menors internats en un CRAE. Una altra dada que ens ha cridat l’atenció són les 122 places, a la demarcació tarragonina, en Centres d’ Acollida, respecte a les 30 de Lleida o 53 de Girona.

Finalment, centrant-nos amb la població tutelada resident en un CRAE de l’àrea territorial de Tarragona. Si ens fixem amb la relació de places i el número de centres (6 CRAE, 144 places); ens adonem que són una tipologia de Centres grans. Que si bé s’organitzen en mòduls independents, són considerats hereus del l’antic sistema de massificació (veure informe 2007). Això contrasta amb el número de places i Centres, per exemple de Girona (153 places, repartides en 12 CRAE). Aquesta relació però es capgira en el cas de Centres d’ Acollida (veure annex).

Valoració: Si ens hem de guiar per les conclusions de l’estudi realitzat per l ’IRQV (2010), el qual demostra d’una banda la tendència a empitjorar-se l’actitud dels menors residents en un CRAE, i de l’altra, un greuge comparatiu d’aquests menors respecte als que també estan tutelats per la DGAIA però que resideixen amb una família al medi (la valoració es fa a través de diferents barems i indicadors, qualitatius i quantitatius, de rendiment acadèmic -conducta, número de casos matriculats a Centres d’Educació Especial, número de repetidors…-).

La nostra conclusió és que la demarcació de Tarragona té una acusada concentració de menors tutelats internats en un CRAE. Cosa que suggereix una revisió a fons del sistema d’intervenció al medi.

A Tarragona existeix una desproporció de població tutelada atesa CRAE en detriment a l’atenció en famílies al medi.
Si està àmpliament acceptat i demostrat que el fet que els infants i adolescents, experimenten pitjors experiències quan veuen en un CRAE respecte als que estan amb una  família al medi (I). Si queda demostrat que els nens i nenes que han tingut una llarga estada en un CRAE tenen moltes desavantatges, per exemple, acadèmiques.
Caldrà doncs, plantejar mesures per corregir aquest desequilibri.
2.- Població general de Joves. Els joves Extutelats i organització de l’ASJTET.

L’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat s’organitza en tres Representacions Territorials (Annex 7). Cosa que, d’entrada, indica que encara es troba en ple procés d’expansió, experimentació i consolidació. Nosaltres ens centrarem en la de Tarragona.
Població Total de joves (de 18 a 21 anys) a la Secció Territorial de Tarragona.
Consideració General: La SIA, al Pla Director d’Infància i Adolescència de Catalunya publicat el 2009, quan parla de xifres sobre la població de Joves de l’any 2007 entra en contradiccions:
Primerament, xifra en 36.491 els joves d’ entre 18 i 21 anys (24.280 homes joves, – o el que és el mateix, un 66,5%-; i 12.211 joves dones–o el que és el mateix, un 33,5%-. Però, seguidament, en un altre annex, xifra així la població de joves a Tarragona:  un total de 24.908 joves, dels quals 12.211 són joves dones –o el que és el mateix, un 49,0 %-; i 12.697 són homes jove, -o el que és el mateix, un 51,0%-. En ambdós casos cita com a Font l’ Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Nosaltres hem consultat a  l’ Idescat, i les úniques dades poblacionals disponibles a nivell provincial daten de l’any 2001, i són les següents: hi ha 32.387 joves entre 18 i 21 anys a l’Àrea Provincial de Tarragona. Dels quals 16.602 eren joves nois –un 51,3%- i 15.785 –un 48,7%- eren joves noies.
Cal dir, que aquesta diferència és molt gran. A més a més, tal i com mostra la tula, aquestes xifres poden ser determinants i fer canviar el rumb, en un o altre sentit, (en tan que indicadors de necessitats) el desplegament de la Xarxa de Recursos adreçats a Joves Tutelat, Extutelats o amb perill de marginació social:
Supòsit 1:
Total de joves homes a Tarragona  12.697    Supòsit 1:
Total de joves dones a Tarragona 12.211    Cosa que representa
El 8,54 % dels casos de Catalunya. (Girona el 10,24%)
Supòsit 2:
Total de joves homes a Tarragona 24.280    Supòsit 2:
Total de joves dones a Tarragona 12.211    Cosa que faria variar al voltant de 4 punts la proporció de joves a favor de Tarragona
Total joves homes a Catalunya 148.697 (100%)    Total joves dones a Catalunya 143.030 (100%)    TOTAL JOVES 0-21 ANYS A CATALUNYA  291.727

*S’han comparat les dues representacions territorials de l’ ASJTET amb característiques semblants.
Desplegament de recursos: Atenent a les dades de l’annex 9, i comparant les dades dels Serveis Territorials de Tarragona, amb els de Girona i Lleida, perquè tenen característiques semblants podem establir la següent relació: en totes tres àrees el nombre de joves atesos entre 16-18 anys, representa una quarta part del nombre de joves atesos majors de 18 anys. És a dir, existeixen prou punts de coordinació entre DGAIA – ASJTET per no solapar o desdoblar feines.

Pel que fa a l’anàlisi de les actuacions de l’ ASJTET a Tarragona; comparativament, és l’àrea on major seguiment socioeducatiu es fa, i la que menys oferta d’habitatge té. De fet, la oferta d’habitatge assistit s’inclina molt favorablement cap a l’àrea de Girona. D’altra banda, l’àrea de Tarragona és la que més números d’ajuts econòmics dinamitza. Finalment, destaquem novament el cas de l’àrea Girona, en ser l’àrea on, per molta diferència, més intervencions d’acompanyament jurídic es fa.

Valoració i conclusions: Al nostre criteri, el gran problema a Tarragona s’explica per un xoc d’estratègies:

D’una banda, tal i com hem vist quan analitzàvem l’exercici de la DGAIA, es tendeix a utilitzar el recurs residencial en comptes del tractament al medi –cosa, com ja hem vist, valorada negativament per un informe tècnic e l’ IRQV de la UdG-. Situació que es potser s’explica pel fet d’arrossegar una tradició assistencialista (idea fonamentada en que Tarragona, és l’àrea amb major concentració de Centres d’antic format, amb capacitat de més de 30 places).

De l’altra, l’ASJTET de Tarragona és la que, proporcionalment, menys oferta residencial té.   Cosa que és greu, si atenem a les dades descrites a l’estudi dels Factors que incideixen en la Inclusió Sociolaboral després del Desinternament, pel que fa a dades residencials, els itineraris dels Joves en sortir del CRAE (annexos 10 i 11):  Primer, la tercera part dels joves, s’adrecen a un pis assistit en el moment de desinternament. I segon, passat poc temps del desinternament (pot ser quan s’acaba l’ajut econòmic que posa per condició no retornar al nucli familiar); el 34% retorna a la família.

Pel que fa a les dades laborals, no ens hem atrevit a comparar les dades descriptives del 2009, amb les dades reflexives que disposem del 2007. Perquè la situació i el mercat laboral ha canviat molt substancialment.

Precisament per això, és més que previsible hagi decaigut el 60% que es trobava treballant, i que hagi augmentat el 39% que, a llavors, definia la seva situació laboral com inestable. Tots aquests aspectes, necessàriament, repercutiran directament al Programa d’Inserció Via Laboral d’una banda, i el Programa d’Ajuts Econòmics (o desplegament de l’Ajut de Desinternament -Llei 13/2006, de 27 de juliol-) de l’altra.

ANNEXES
Annex 1.- Distribució dels serveis territorials de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Catalunya, 2008

Servei Territorial Terres de l’Ebre

Servei Territorial de Lleida

Servei Territorial Tarragona

Servei Territorial de Girona

Servei Territorial Barcelona Comarques

Servei Territorial Barcelona Ciutat



Font: Servei d’Infància i Adolescència SIA.

Annex 2.- Distribució territorial dels equips funcionals d’infància de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Catalunya, 2008.

EFI Terres de l’Ebre.

EFI Lleida.

EFI Tarragona 1.
EFI Tarragona 2.

EFI Girona 1.
EFI Girona 2.

EFI Barcelona 2.
EFI Barcelona 3.
EFI Barcelona 4.
EFI Barcelona 5.

EFI Barcelona Comarques 7.
EFI Barcelona Comarques 8.
EFI Barcelona Comarques 9.



Font: Servei d’Infància i Adolescència SIA.

NOIS                                  NOIES                       TOTAL
Barcelona Ciutat
0 – 17     115.146     15,2%     109.744     13,1%     224.890     14,1%
18 – 21     29.237     3,9%     28.499     3,4%     57.736     3,6%
0 -21     144.383     19,1%     138.243     16,5%     282.626     17,7%
Total Població     755.370     100,0%     839.740     100,0%     1.595.110     100,0%
Barcelona Comarques
0 – 17     354.152     19,0%     331.772     17,8%     685.924     18,4%
18 – 21     80.114     4,3%     76.171     4,1%     156.285     4,2%
0 -21     434.266     23,3%     407.943     21,9%     842.209     22,6%
Total població     1.863.505     100,0%     1.866.014     100,0%     3.729.519     100,0%
Girona
0 – 17     66.102     18,4%     61.924     17,7%     128.026     18,0%
18 – 21     15.361     4,3%     14.525     4,2%     29.886     4,2%
0 -21     81.463     22,6%     76.449     21,9%     157.912     22,3%
Total població     359.945     100,0%     349.681     100,0%     709.626     100,0%
Lleida
0 – 17     35.284     16,9%     33.143     16,5%     68.427     16,7%
18 – 21     8.684     4,1%     8.198     4,1%     16.882     4,1%
0 -21     43.968     21,0%     41.341     20,6%     85.309     20,8%
Total població     209.336     100,0%     201.054     100,0%     410.390     100,0%
Tarragona
0 – 17     54.689     18,8%     51.660     18,2%     106.349     18,5%
18 – 21     24.280     8,3%     12.211     4,3%     36.491     6,3%
0 -21     67.386     23,1%     63.871     22,5%     131.257     22,8%
Total població     291.589     100,0%     283.744     100,0%     575.333     100,0%
Terres de l’Ebre
0 – 17     15.130     16,2%     13.933     15,7%     29.063     15,9%
18 – 21     2.604     2,8%     3.426     3,9%     6.030     3,3%
0 -21     19.234     20,6%     17.840     20,1%     37.074     20,3%
Total població     93.492     100,0%     88.970     100,0%     182.462     100,0%

Annex 3.- Distribució de la població de 0 a 21 anys segons edat, sexe i servei territorial de la DGAIA.  Catalunya, 2007
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. 2007

Annex 4.- Total de població entre 0 a 21 anys, a l’Àrea geogràfica del Sector Territorial de Tarragona.

Priorat i Baix Camp). Any 2001.                                                      TOTAL:   104.739
Població (0-21 anys) Alt Camp. Any 2001:                 8.042
Població (0-21 anys) Baix Penedès. Any 2001:         13.375
Població (0-21 anys) Baix Camp. Any 2001:         35.142
Població (0-21 anys) Conca de Barberà. Any 2001:              3.899
Població (0-21 anys) Priorat. Any 2001:               1.496
Població (0-21 anys) Tarragonès. Any 2001:         42.785

Annex 5.- Nombre d’infants i adolescents tutelats per tipologia de la mesura.



Annex 6.- Servei de centres residencial d’acció educativa, centres d’acolliment i centres residencials d’educació intensiva. Àmbit territorial. 2009.

Annex 7.- Distribució territorial de l’Àrea de Suport al Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET). Catalunya, 2008

Representació Territorial de l’ASJTET de Girona

Representació Territorial de l’ASJTET de Barcelona, Lleida i Terres de l’Ebre

Representació Territorial de l’ASJTET de Tarragona



Font: Servei d’Infància i Adolescència SIA.

Annex 8.- Distribució de la població general de joves, de 18 a 21 anys, segons sexe i servei territorial d’atenció de l’ASJTET. Catalunya, 2007

Barcelona-Lleida-Terres de l’Ebre

18 – 21 anys

120.639
81,13%
116.294
81,31%
236.933
81,22%

Girona

18 – 21 anys

15.361
10,33%
14.525
10,16%
29.886
10,24%

Tarragona

18 – 21 anys

12.697
8,54%
12.211
8,54%
24.908
8,54%

Total població

148.697
100%
143.030
100%
291.727
100%

Font: SIA, segons ens diuen, basat en dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. 2007

Annex 9.- Àrea de suport als joves tutelats i extutelats (ASJTET)


Font: Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència. Desembre 2009

Annex 10.- Destinació residencial dels joves en el moment de desinterrnament.

Annex 11.- Situació residencial del joves ex residents en un CRAE, al cap d’un any de desinternament.

BIBLIOGRAFRIA I FONTS DOCUMENTALS

·    ASJTET. Ajut de Desinternament. Ajut per majoria d’Edat (Resum de la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic).  (Octubre 2007).

·    DGAIA. La Protecció a la Infància i l’Adolescència a Catalunya. Pla Director d’infància i adolescència de Catalunya. (Maig 2009).

·     Institut de Recerca sobre la Qualitat de Vida.  La situació escolar dels adolescents acollits en centre residencial, família extensa o aliena a Catalunya. (Novembre 2010).

·    Jairot M., Sala J., Rodríguez M., i Altres Factors que incideixen en la Inclusió Sociolaboral després del Desinternament. ( Setembre 2007).

Webs consultades.

·    IDESCAT (www.idescat.cat)