.

BIBLIOGRAFIA

.

• Alegret, J.Ll., Nadal, B. (1987) Les Confraries de pescadors. La dimensió social de la pesca a Catalunya. Opuscle a càrrec de la Direcció General de Pesca Marítima. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya

• Atkinson, P. i Hamme, M.(1994) Etnografia. Métodos de investigación. Paidós. Barcelona

• Borja, J.; Castells, M. (1998). Local y global. La gestión de las ciudades en la era de la información. Taurus. Madrid

• Cahner, E., Rovira, M. (2003) Les cases de Baix a Mar. Carrer dels Arbres Edicions. Núm. 14 pp. 31-42. Museu Marítim de Badalona

• Casals, A. (1988) “El paper del parentiu en una comunitat de pescadors”. A Revista de Girona núm. 128, Universitat de Girona Edicions

• Castells, M. (1994) “Flujos, redes e identidades: una teoría crítica de la sociedad informacional”  A Nuevas perspectivas críticas en educación. pp. 15-50. Padiós Educador. Barcelona

• De Ortueta, E. (2006) Tarragona: el camí cap a la modernitat: urbanisme i arquitectura. Lunwerg editors. Tarragona

• Delgado, M. (2002). Los efectos sociales y culturales del turismo en las ciudades históricas. Congrés Internacional sobre el desenvolupament turístic integral de ciutats monumentals, Granada, 19-22 febrer

• González, M. (2011) El Serrallo de Tarragona: de barrio marinero a enclave temático para turistas y visitantes

• Magan, M.A., i Altres (2009) “20 anys de Xiquets del Serrallo explicats per Pinya Blava”. Arola. Tarragona

• Pujadas, J.J. (2005) ¿Ciudades acogedoras? Transformaciones urbanas, imaginarios y actores sociales. XVI Congreso de Estudios Vascos. Bilbao. Pp 365-373

• Robertson, R (1994) “Glocalización: Tiempo-espacio y Homogeneidad-heterogeneidad”. A Zona Abierta de la Biblioteca Virtual de Ciencias Sociales. núm. 92-93, 2000. De l’article original publicat a Global Modernities (1997) Sage. Londres. Traducció de JC. Monedero i J. Rodríguez

• Smith, N. (2008) Gentrificación: de la anomalía local a la “regeneración urbana” como estrategia global urbana. A Ciudades en (re)construcción: necesidades sociales, transformación y mejora de barrios. Diputació de Barcelona

• Vallès Ll. (1990) “Els renoms del Serrallo al 1975” a Antroponímia i Toponímia. Revista núm. 36. Societat d’Onomàstica

.

CONSULTES A PROFESSIONALS TÈCNICS

.

• Jaume Badias. Tècnic del Museu de la Pesca de Palamós. Equip de Càtedra d’Estudis Marítims

• Enric Cahner. Director del Centre d’Estudis Marins. Escola del Mar de Badalona

• Motse Carreras. Tècnica al Museu de Badalona

• Enric Garcia. Director del Centre de Documentació. Museu Marítim de Barcelona.

• Mercè Toldrà. Coordinadora del Museu. Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats. Port de Tarragona

.

CONSULTES A ASSOCIACIONS DEL SERRALLO

.

El Novatxer i Full parroquial de Sant Pere del Serrallo

Confraria de Pescadors de Tarragona, Gremi de Marejants. Societat Marítima i Protectora, Associació de Veïns del Serrallo, Ball de Diables Voramar del Serrallo, Associació de Restauració i Comerç del Serrallo, programacions de Festa Major Sant Pere.

.