.

.                                                                                        INTRODUCCIÓ

.

Hi ha projectes que neixen “per encàrrec”, la justificació dels quals la trobem en la planificació d’un nou àmbit o domini (creació d’un nou departament), o bé arran un canvi conceptual ( per exemple, un descobriment tècnic, que necessita del suport d’una estructura instrumental). Aquests projectes normatius, es caracteritzen per ser modèlics, i la base en la que operen és dogmàtica (en el bon sentit de la paraula).

Per contra, existeix una segona naturalesa de projectes; que neixen després de la posada en pràctica d’un plantejament. A diferència dels  primers, no representen cap punt de partida, sinó que els concebem com a operadors, catalitzadors, o correctius (segons la nomenclatura) d’unes dinàmiques inegrades i instal·lades; i en constant experimentació i definició.

Tot seguit oferim un breu però intens resum  de la “Guia de bones pràctiques per a centres del Sistema de protecció a la infància i l’adolescència”. Guia que, sens dubte, es circumscriu en la segona naturalesa de projectes com a resposta a l’ampli ventall de centres de protecció de la xarxa catalana.

Sobre tot, ens referirem a aquells punts que, al nostre criteri i des de la nostra experiència professional, aporten més llum a la difícil tasca que implica treballar amb infants, joves i adolescents residents en centres de protecció.

.

.

.                                                                                          MARC TEÒRIC

.

PRINCIPIS DE L’ATENCIÓ RESIDENCIAL

.

1.   Encàrrec (De la Protecció dels infants i adolescents).

.

Adopció de mesures de protecció:  Revisar periòdicament l’evolució de les causes que justificaren l’internament.

Enfocament: Serveis de suport i no com a substitut. Atenció al desenvolupament biopsicosocial.

La provisió de recursos de protecció i de serveis d’atenció.

2. L’Infant

.

Atenció individualitzada i planificada: Adaptada a necessitats i fortaleses i integrada a la família.

Interès superior de l’infant: Els drets dels menors prevalen als de la família.

Atenció educativa i qualitat de vida: Assimilació dels motius pels quals els infants i adolescents han estat separats de la família.

3. La família

.

Reunificació familiar: Programes i ajuts per assolir els objectius amb famílies i infants. Establiment de vincles afectius estables.

Contacte família-infant: Mantenir -excepte casos que suposi greus desavetatges per a l’infant-.

Diversitat familiar, cultural i social: Cercar col·labroació infantil i familiar allunyant-nos d’estereotips i models normatius.

4. Actuació dels serveis i dels professionals

.

Participació de l’infant i la seva família: Partícepas en la presa de decisions. Tenir una actitud proactiva.

Planificació i avaluació: Protecció, confiança, seguretat i estabilitat. Traçar i planificar objectius, activitats, recursos, forma de proporcionar-los, durada prevista, terminis de revisió i actuacions alternatives.

Coordinació: Interdisciplinarietat. Conèixer els límits. Clarificar l’infant i la família la pròpia responsabilitat.

.