Descobrim la cuina serrallenca. I fem un tractament antropològic al Romesco, marca gastronòmica del barri, buc insígnia de la cuina del Serrallo, i tret distintiu entre els serrallencs.

Entrem a 20 restaurants del barri marítim de Tarragona, i entrem a algunes de les cuines més emblemàtiques.

.

.

Molts trets físics, psíquics i socials de la evolució humana s’expliquen a partir del què mengem: en certa manera, “som el que mengem”.  I el fet de compartir l’àpat en grup és una conducta ancestral.

La dieta, ve determinada per la zona geogràfica i influencia molt en l’evolució de les comunitats. Si ens hi fixem, existeix una manera de fer semblant entre països mediterranis: la importància que donem a l’acte de seure junts a taula és un fet que ve de molt lluny.

En aquest sentit, la gent de mar presumeix de la seva pròpia tradició gastronòmica.

Tot i que l’activitat extractiva a Tarragona es remunta a temps immemorials, l’origen del barri de Sant Pere data de finals del XIX. L’any 1924, el cronista tarragoní Adolf Alegret descriví:

“Llegada la noche, si la pesquera había sido abundante, todo era satisfacción en el gran Serrallo… Las mujeres guisaban el famoso romesco frente a sus casas; y los hombres iban a rezar a la iglesia y después conversaban sobre la mar en los cafetines. A la hora de la cena se sentaban en  familia…”

Després de molts anys de pobresa i marginació, durant la dècada dels 80, el món pescador visqué el seu moment de glòria i això comportà millorar el nivell de moltes famílies, generant entorn uns 1100 llocs de treball directes.

L’emblema insígnia de la cuina serrallenca és el Romesco. Tota una art gastronòmica que sintetitza l’essència del Serrallo. Una tradició gairebé sacra entre els serrallencs. Escrivia Antoni Alasà l’any 1951: “El romesco és un guisat mariner tan saborós que farà que no oblidem mai el Serrallo”.

Mostra d’això n’és la celebració, des de l’any 1986, del prestigiós Concurs de Mestres Romescaires organitzat pel Sindicat de Turisme i Iniciativa de Tarragona.

D’ençà els anys 90, el declivi dels oficis pescadors al Serrallo, donà pas a la proliferació de restaurants vinculats a la cuina marinera. Entrat el segle XXI, assistim a una època de transformació, i del nou Serrallo: no exempt de polèmiques, s’adequa el passeig marítim i s’intensifica la oferta gastronòmica i cultural.

En conclusió, tota aquesta oferta i  moviment comercial, acompanyat amb un canvi en la seva fisonomia; ha provocat un revulsiu en la activitat interna del barri. I a dia d’avui, la qualitat gastronòmica del Serrallo, a base de peix i marisc fresc, esdevé un reclam pel turisme familiar.

*   *   *