.

No fa gaires anys, un meu familiar vinculat a l’àmbit mèdic em contava que moltes mares acudien a la consulta demanant complements vitamínics perquè els seus fills s’havien refredat. “Senyora, ha provat abans de donar-li al seu fill sucs de taronja, llimona i mel?” Responien que no, i més de la meitat ja no tornaven.

Però ara hi reflexiono i em pregunto: no és possible que dues de les mares es trobessin, i s’indignessin perquè el meu germà no els receptà cap complement vitamínic? No és possible que l’anessin a comprar de tota manera?

A casa nostra, durant els darrers 50 anys –i als països de l’entorn, potser amb una mica més d’anterioritat– , els processos que expliquen les transformacions més significatives de la quotidianitat giren entorn dos eixos bàsics:

.

• La situació de major llibertat de pensament i de mobilitat dels ciutadans.

(Derivat de l’accés generalitzat a la formació i el desplegament de mecanismes successivament més democràtics. L’abast generalitzat de la població a la cultura i els mitjans de comunicació. I la major capacitat dels ciutadans per viatjar i desplaçar-se físicament.)

.

• I l’alliberació progressiva de les feines feixugues.

(Derivat dels processos d’industrialització, mecanització, tecnificació i informatització. Des de la teixidora impulsada per la força del corrent del riu, l’arrossegament de vagons amb la màquina de vapor, les arades subjectades als tractors, les politges mecàniques de les barques de pesca, al procés de monitorització de la combustió controlada de residu gasós.)

En resum, les cases incorporen el telèfon, la rentadora, l’estufa i la manta elèctrica. I més tard, l’humidificador i l’aire condicionat, Internet i l’aparell escalfa biberons. De fet, qui gosa imaginar-se la vida occidental sense vehicles i eines de motor, i desproveïda d’aparells elèctrics i andròmines digitals?

En ple segle XXI, quan tothom està ocupat amb mil i una activitats, gestions, reunions, auditories, encàrrecs, obligacions i compareixences, quedem perplexos amb la traça dels nens i nenes manipulant una tauleta electrònica, i la velocitat dels joves obrint i tancant finestres a l’ordinador.

A pertot, ens arriba el missatge d’intervenir en el sistema nerviós, ingerint begudes excitants amb taurina i glucuronolactona, i cada vegada hi ha menys gent que inverteixi el seu temps, les seves ganes, l’atenció personal, i la il·lusió grupal, per exemple, en cuinar i asseure’s a taula tranquil·lament. Que pot ser volem ser… autòmats?

.