Indubtablement el món casteller viu un moment molt dolç. En aquest sentit, molts afirmen que som a l’època d’or dels castells. De fet, fixant-nos en el panorama casteller, a nivell nacional, s’ha depurat i sofisticat la tècnica i polvoritzat molts rècords castellers. El 2014, les 4 colles tarragoninies, liles, ratllats, verds i blaus; han assolit -totes elles- fites històriques.

Sortosament, des del punt de vista ecnonòmic, ja fa uns anys que fem mans i mànigues per tirar tota aquesta empresa endavant. Altre cop, doncs, molts boques que diuen que aquesta i altres costums sobreviuen a cop de subvenció, haurien de callar…

Hi ha qui diu que tot aquest fenomen s’explica, en part, amb el moment complex que vivim, on la crisi econòmica i financera coincideix amb el procés de transició nacional.

Que els castells són un element integrador a nivell comunitari, social i cultural ja ho sabíem. Però, pensant-hi, potser sí que sentim més comentaris del tipus… “que els castells són una vàlvula d’escapament”…, pot ser que els castells esdevenguin terapèutcis per a moltes persones, en moments on l’atur assoleix xifres intergalàctiques?

D’altra banda, és indubtable la repercussió dels nous sistemes de comunicació telemàtics, em refereixo a twiter, facebook i grups de wassap, i la manera com fan bullir l’olla. La immeditesa amb què s’escampen les notícies, i la varietat de perspectives que ofereixen.

Som a l’era 2.0 i la comunicació es dispara en totes direccions. A tort i a dret. I els joves d’ara, s’obliden a casa les claus, la cartera o la documentació, abans que el mòbil. I, quan viatgen en grup, s’organitzen per poder -tots ells- carregar la bateria dels seus telèfons.

Aquests darrers anys s’han incorporat molts castellers. Joves i no tan joves: de recanvis i relleus sempre en fan falta. A més a més, molts d’ells, s’impliquen activament en diferents dinàmiques. I, en aquest afer, nova energia i maneres de fer són sinònims de vida.

L’humil missatge que m’agradaria transmetre a la nova fornada, és que -castellerament- potser cada any no serà tan bó (tan de bo m’equivoqui!) però la implicació, a distints nivells, és vital. Precisament, per tot lo que els castells ens donen, hem de mirar de correspondre. Ser agraïts, i aportar assajos, neteja, col·laboració, organització…

Avant!