Cada seminari consisteix en quatre sessions anuals i ja fa 10 anys que se celebra en el marc del Pla d’Acció Sobre Drogues de Reus, activitat acreditada pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries i reconegut pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

A les sessions s’exposen i debaten casos clínics concrets i es desenvolupen ponències que faciliten la formació especialitzada en el camp de les addiccions. Un espai privilegiat per a l’intercanvi de coneixement i l’optimització del funcionament de la xarxa de professionals d’atenció a les addiccions i a la salut mental.

La quarta sessió d’aquest Seminari va comptar amb la participació de membres de l’Equip de Mesures Penals Alternatives Tarragona Sud (Carlos Barrio i Josep Maria Torres), en motiu dels “20 anys de MPA a Catalunya. 20 anys al Camp de Tarragona en imatges”.

.

Fent una mica de resum, definim les mesures penals alternatives com processos que permeten als òrgans judicials -jutges i tribunals- donar una resposta menys aflictiva (conciliant per exemple, règim penal amb vida familiar i laboral) davant delictes lleus o menys greus, salvaguardant els drets de les víctimes. Aquests, combinen l’element retributiu, la prevenció i reducció de reincidències, i la finalitat educativa i integradora.

La història d’aquestes mesures s’inicia, l’any 1981, arran el procés de trasferència de competències a la Generalitat de Catalunya. El Departament de Justícia, i més concretament, l’Àrea de Mesures Penals Alternatives; posa al servei dels òrgans judicials equips territorialitzats de professionals d’assessorament tècnic i execució.

Existeixen diversos elements en aquest tipus de mesures. Tanmateix, la col·laboració del Servei d’Addiccions i Salut Mental gira, fonamentalment, entorn: el suport socioeducatiu, compliment de tractament, i la participació comunitària. (Enllaça amb el Departament de Justícia).

Per entendre amb més profunditat les mesures penals alternatives i la tasca professional dels delegats d’execució de les Mesures, consulteu els principis bàsics d’actuació: Igualtat davant la llei, Respecte als drets i garanties, Individualització de les respostes, Principi de corresponsabilització, Transitorietat i temporalitat de la intervenció, Principi d’intervenció mínima, Responsabilització social. (Enllaça amb el Departament de Justícia)

Detall  del Programa commemoratiu dels 20 anys de Mesures Penals Alternatives al Camp de Tarragona

* * *

Tot seguit, els treballadors socials del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Reus Dàlia Català Pagès i Àlex Pérez Folch, van presentar l’estudi “El tractament en les Mesures Penals Alternatives, qüestió social?”

OBJECTIUS

• Conèixer la situació social dels pacients que estan en tractament al Servei en data 30 de juny del 2016.

• Establir un perfil de pacient en tractament per MPA.

• Millorar l’eficàcia del tractament en els pacients en MPA.

• Conclusions, reflexió conjunta i propostes de millora per a aquests pacients.

METODOLOGIA

• Coordinació amb equip MPA Reus per a accedir a dades de pacients en execució MPA a 30 de juny de 2016.

• Elaboració d’una fitxa de recollida d’informació social mitjançant l’adaptació de manuals de diagnosi social.

• Extracció de dades de la història clínica i social del pacient, així com coordinació de l’equip interdisciplinar.

• Buidatge de dades, anàlisi, reflexió i conclusions.

.

CONCLUSIONS

• Zigmunt Bauman ens parla dels Danys Colaterals en una economia Global. Estem en una societat desigual, en què la crisi ha expulsat a moltes persones del món laboral i l’Estat Benestar es retira. Marginació Social. Gran augment de la pobresa. 69% cobren menys SMI. 31% sense ingressos.

• La resposta a les situacions de precarietat social es donen per professionals on també hi ha una situació desigual i empitjorat de condicions. (Administració prioritza altres sectors).

• Quan més temps s’està a l’atur més difícil és després reincorporar-se al treball. Pacients amb poc recorregut laboral (majoritàriament de la construcció).

• Els pobres delinqueixen més, es penalitzen més les conductes dels pobres? Les dues coses? Les persones benestants no compleixen MPA? Ho fan en un altre lloc? Paguen multa?

• El tractament en les MPA són masculines.

• L’entorn, la personalitat del subjecte, els trastorns mentals i de personalitat, així com el suport familiar i social modulen la possibilitat del consum i la probabilitat de cometre actes delictius (Esbec, E i al. Addicions vol. 28. 2016)

• A molts casos de MPA al Servei hi ha precarietat econòmica i malaltia mental: estan relacionats i, si és així, què és primer?