El Pla Local de Joventut de Palafrugell està estructurat en dues línies bàsiques d’actuació d’ EMANCIPACIÓ i de PARTICIPACIÓ.
L’Emancipació és una característica essencial de les anomenades polítiques de transició (“polítiques nuclears”), que volen incidir en aspectes substancials dels joves. Aquestes miren de modificar les condicions socials en què els joves realitzen les seves transicions tals com l’emancipació familiar, l’accés a la vivenda, la regulació laboral o els itineraris educatius.
La Participació, dins les polítiques afirmatives, s’adreça a satisfer les necessitats derivades dels interessos i les expectatives de l’etapa juvenil. No pretenen modificar cap situació (“polítiques perifèriques”) sinó que faciliten mecanismes per dur a terme “activitats pròpies del col.lectiu i l’etapa juvenil” tals com la mobilitat, turisme, consum cultural, activitats de temps lliure, associacionisme, participació, etc.
Aquestes línies d’actuació s’estructuren en nou eixos d’actuació. D’una banda Habitatge, Treball, Educació, Salut, Cultura, Cohesió social i Equilibri Territorial. I de l’altra Interlocució, Associacionisme i Voluntariat, Foment de la Participació.
Així, cadascun d’aquests eixos s’ operativitza en cinquanta set Programes específics. (La consolidació dels objectius generals s’esdevé sinèrgicament, és a dir, a través de la suma d’energies provinents de diferents Programes).
Des del punt de vista estètic i estructural aquest Pla és molt clar, entenedor i accessible. Per exemple, a simple cop d’ull ens situem, perfectament, què es vol treballar i com es vol treballar per cadascuna de les línies. I dins cada eix, és fàcil localitzar a través de quins Programes se’ns proposa aconseguir-ho.
El Pla Local de Palafrugell és molt sofisticat (cosa que, a priori, denota que aquesta vila del Baix Empordà aposta pel desplegament de les polítiques de Joventut). Evidentment, molts eixos gaudeixen d’una trajectòria més rica que d’altres. I les condicions tècniques (de planificació, execució o avaluació) mai no són extrapolables.
Nosaltres, hem avaluat l’eix de COHESIÓ SOCIAL I EQUILIBIRI TERRITORIAL.
* * *
Entre els anys 2005 i 2006 vaig treballar com a coordinador d’un Servei circumscrit al Programa Joves en Risc d’Exclusió Social: l’ESPAI JOVE DE PALAFRUGELL, on la gran majoria dels seus usuaris són immigrants o fills d’immigrants (l’any 2005, a Palafrugell aquesta població representava vora el 30% dels joves entre 15 i 29 anys).
En aquella ocasió, el Pla Local de Joventut vigent era el de 2005-2007. I tot seguit avaluarem en quina mesura les propostes, a llavors formulades, s’han tingut en compte al Pla Local de Joventut 2008-2011.
Una avaluació precipitada pot instar a concloure, erròniament, que si bé l’Eix de “Cohesió Social i Equilibri territorial” s’ha desplegat i ha guanyat importància, el Programa “Joves en Risc d’Exclusió Social” s’ha retallat passant de cinc a tres actuacions. Res més lluny de la realitat: l’evolució experimentada per l’Àrea de Joventut a Palafrugell, reflectida a el Pla Local de Joventut 2008-2011, és de progressiva especialització.
Comprovem com:
1.- El projecte Espai Dona deixa de ser una actuació i passa a tenir rang de Programa.
2.- El Serveis Específics en Benestar Social es consolida. I es consolida la reconversió del Programa IEPA a Programa Reforç.
3.- Tot i donar la sensació que les actuacions, proposades al Pla 2005-2007, en serveis específics d’Educació desapareixen del programari 2008-2011 (ignorem quina ha estat l’evolució de les UEC i les UAC a Palafrugell), d’altra banda es reforça l’actuació ens Instituts.
4.- L’actuació Aula d’estudi desapareix del guió del Programa “Joves en Risc d’Exclusió Social”. (No podem saber com s’ha canalitzat aquesta actuació.)
5.- Pel que fa a l’actuació Territori Jove de confecció d’eines tècniques, desconeixem en quina mesura s’han dut a terme.
6.- La principal novetat del Programa Joves en Risc d’Exclusió Social és la incorporació d’un equip d’educadors de carrer. Cosa que s’ajusta a les propostes formulades per l’equip d’educadors de l’Espai Jove. Fonamentades en el fet que molts d’aquests joves quan complien divuit anys deixaven de tenir un punt de referència per vertebrar de la seva vida social.
7.- Atès la massificació de població jove immigrant a determinats serveis, i la pretesa d’involucrar la població autòctona en la rebuda i relació amb la població nouvinguda, es creen quatre Programes específics: Intervenció Comunitària, Relacions amb la Comunitat, Palafrugell acull, Nous espais de veïnatge.
8.- El Programa Punt Òmnia d’apropament a les Noves Tecnologies, guanya importància i pes dins aquest eix.
9.- Finalment, els Programes Mobilitat Sostenible i Informació i Orientació Juvenil conserven, en gran mesura, la seva línia d’actuació (ignorem si per èxit i bon funcionament, o bé per escàs canvi en les condicions socials).