.

Introducció teòrica i conceptual.

La dedicació d’alguns autors consisteix a obsequiar-nos amb una teoria, que ens serveixi per articular un sistema de comprensió i tractar les complexes dinàmiques generals d’una col·lectivitat. Doncs bé, una explicació molt aclaridora i de gran acceptació, és la que tracta les dinàmiques dels pobles diferenciant-les amb les de ciutat. Efectivament, indistintament de la regió del planeta en què ens trobem, hi ha molts paral·lelismes entre la manera de fer i ser dels pobles, i una semblança entre la manera de fer i ser de les ciutats. Ara no entrarem a fons en aquesta teoria, però s’hi avé molt, per diferenciar la gent de mar i la gent  de terra.

.

La gent de mar: tradició pescadora, món portuari i univers mariner.
.

.

Entre la gent de mar existeix una manera –més o menys comuna– d’entendre la vida (i la mort), diferent de la gent de terra.

Hi ha tota una cosmovisió i una consciència al voltant de la gent de mar: el glossari marítim és immens, i l’anecdotari, interminable. Existeixen cròniques èpiques i records fatídics. Naufragis històrics i naus llegendàries. L’imaginari de la gent de mar és, doncs, una mena d’armari de bitàcola de gestes i desgràcies. De fet, l’escàndol, l’espectacularitat i la sinistralitat entorn la mar (bucs mercants, pescadors, salvaments marítims…) són components que contribueixen a mantenir vius els records. Cosa que queda reflectida en el relat oral.

.

.

Imaginem, per exemple, una àvia de vuitanta o noranta anys, amb perfecta memòria (per la raó que sigui, com a antropòlegs constatem que la gent gran recorda amb molta claredat i precisió alguns episodis de la infantesa), nascuda, per tant, pels volts del 1930. I que quan l’entrevistem recorda perfectament la conversa amb un avi de la seva època. Fent càlculs ràpids, si la nostra informant tenia uns 10 anys quan un avi de 60 li explicà un fet que visqué quaranta anys enrere, vol dir que la informant recorda de viva veu un testimoni de l’any 1900. I d’aleshores ençà ha plogut molt! Tot això és un tret molt comú de les recerques amb persones grans: si bé l’esperança de vida era menor, la població envellia abans, i un jove de l’època, amb 20 anys, les havia viscut de tots colors.

.

L’activitat econòmica vora mar: els oficis i l’organització social.

L’evolució de l’activitat productiva varia en cada època. Els motors econòmics i com es guanyava la vida la gent evolucionen… I en base a tot això, s’hi estableix una organització laboral i financera.

.

.

Ens és possible reconstruir la història del front marítim, prestant atenció a la legislació i la normativa, i la seva estipulació entorn els afers de la mar. Val a dir que les confraries són les agrupacions més tradicionals i antigues, i la seva història es remunta al segle XI. Altra cosa és el reglament i marc jurídic recent, a partir de 1987, en què la normativa comunitària europea afecta fins l’últim racó del nostre litoral. En aquest sentit, tot sembla indicar que l’objectiu és transformar les confraries en organitzacions de productors.

Fer referència al tipus d’embarcació, les arts de pesca i tota la seva evolució significa abordar tot un progrés radical en la navegació i l’extracció: del rem i la vela (balandra, bot, llagut) a les vaques de fibra de fusta, amb grans motors, politges elèctriques i sonars d’última generació.

.

.

Evolució i impacte dels nuclis i la població marítima: la creació de barris mariners.

Acceptada la premissa que moltes de les coses que succeeixen, s’expliquen per dinàmiques que tenen lloc als grans epicentres de decisió. Cal contemplar el nostre territori des d’un punt enlairat. Concretament, des d’una lògica entre ciutats. I més concretament, la manera com es relaciona la costa catalana en l’intercanvi d’interessos i en la lluita de poders, d’expectatives i d’anhels; conformarem, posteriorment, una base objectiva amb la qual intentarem copsar el paper, el pes i el rol que pertoca a cada zona.

.

.

Una cosa, però, és ineludible: la distribució dels rangs respon a un principi de funcionalitat; l’organització territorial ha de ser tal que permeti un ràpid flux d’intercanvi d’interessos. De manera que l’èxit i la competitivitat de cada nucli depengui, en la major mesura possible, de les seves capacitats i de la força que ell i la seva àrea d’influència pugui generar en altres zones.

.

.

.

.

Seguint aquest raonament –des del punt de vista estratègic i mercantil– l’eix vertebrador del litoral català s’estructura entorn de la ciutat de Barcelona. I, per tant, l’organització de la costa tarragonina haurà d’estar, com a mínim, en consonància (complementàriament o suplementàriament).

.

Relacionar el canvi de fisonomia amb el tipus de població i l’estructura urbanística. En aquest sentit, trobem grans semblances i paral·lelismes entre la transformació de la Barceloneta respecte el port de Barcelona i el Serrallo respecte el port de Tarragona.

.

Resposta local: El Serrallo. Un barri amb molta solera.

(vegeu següent article)

.

Bibliografia i Wegrafia.

.

• Alegret, J. Ll., Nadal, B. (1987) Les Confraries de pescadors. La dimensió social de la pesca a Catalunya. Opuscle a càrrec de la Direcció General de Pesca Marítima. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya.
  .
• Alegret, J. Ll., (1995) La recerca científica aplicada a la pesca marítima. A Revista de Girona núm. 171
  .
•  Alegret, J. Ll., (2003) La pesca a Catalunya. Angle Editorial. Barcelona.
  .
• Alemany, J. i altres (1986) Port de Tarragona: història i actualitat. Junta del Port. Tarragona.
  .
• Arca, J. M. (2008) Els mestres d’aixa de Cambrils. Revista núm. 2 del patrimoni cultural de Cambrils. Museu d’Història de Cambrils.
  .
• Cahner, E., Rovira, M. (2003) Les cases de Baix a Mar. Carrer dels Arbres Edicions. Núm. 14, Museu Marítim de Badalona.
  .
• Casals, A. (1988) El paper del parentiu en una comunitat de pescadors. Dins “Revista de Girona”, núm. 128, Universitat de Girona Edicions.
  .
• Escoda, C. (2005). El naixement dels barris del Port. Autoritat Portuària. Tarragona.
  .
  
• Robertson, R (1994) “Glocalización: Tiempo-espacio y Homogeneidad-heterogeneidad“. A Zona Abierta de la Biblioteca Virtual de Ciencias Sociales núm. 92-93, 2000 De l’article original publicat a Global Modernities (1997)
  .
• Smith, N. (2008) Gentrificación: de la anomalía local a la “regeneración urbana” como estrategia global urbana. Ciudades en (re)construcción: necesidades sociales, transformación y mejora de barrios. Diputació de Barcelona.
  .
• Tatjer, M. (1973) La Barceloneta: del siglo XVIII al Plan de la Ribera. Los libros de la frontera. Barcelonona.
  

  *              *                *

• Anton, S. (1995) Diferenciació i reestructuració de l’espai turístic. Processos i tendències al litoral de Tarragona. http://hdl.handle.net/10803/8616
  .
• Beas, L. (2009) Les polítiques turístiques en el marc de la reestructuració de les destinacions litorals. Avaluació dels plans d’excel·lència turística al litoral català.http://hdl.handle.net/10803/8625
  .
• Calvet, M. D. (2005) Incidència de l’urbanisme en la funció econòmica i social de la ciutat: el rol de les ciutats mitjanes en un entorn metropolità.http://hdel.handle.net/1083/6772
  .
• Del Amo, R. (2005) Transformaciones económicas y cambios sociodemográficos en el espació de conurbación Tarragona-Reus (1960-1996)http://hdl.handle.net/1083/8602
  .
• Font, J.A. (2010) Metropolización del territorio y regiones urbanas intermedias. El caso del ámbito central del camp de Tarragona (1977-2008).http://hdl.handle.net/1080316974
  .
• Institut Cartogràfic de Catalunya. http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/compoundobject/collection/fotoplanols/id/1512
  .
  
• Rovira, M. T. (2012) Les ciutats turístiques, les noves ciutats. Anàlisi de l’evolució del model turístic en destinacions de litoral madures a partir de l’anàlisi de paràmetres urbanístics. http://hdl.handle.net/2072/183879.

.