Presentació.

Treballar en un CRAE amb adolescents no és cosa gens fàcil. Moltes de les dinàmiques i rutines que hi passen diàriament esdevindrien del tot escandaloses o anecdòtiques si transcorreguessin en altres serveis.

Vull ressaltar, que aquest projecte no ha acabat sent un projecte buit o un paper mullat.

Tal i com comprovem en la valoració dels primers dos anys d’execució (2009-2010), aquest, si bé reflexa, en bona mesura, accions que ja es portaven a terme, el Projecte Finalista, en general, ha transformat les accions educatives en els joves d’ entre 16 i 18 anys del CRAE La Pastoreta de Reus. No es tracta doncs d’un miratge.

La plantilla de professionals del CRAE La Pastoreta pot ser que sigui una de les més veteranes i, alhora, innovadores en la seva especialitat: i això diu molt a favor seu. Mantenint l’esperit il·lusionador dels principiants, a pesar dels anys, i tot i no estar els educadors, ni de bon tros, recompensats econòmicament ni reconeguts socialment els que es mereixen. Avant companys/es!

Finalment, vull agrair de manera particular a Gabriel Ndjoli, Dani Domínguez, i Salvador Aranda la seva col·laboració en la confecció d’aquest projecte, i a en Joan Romera i a en Antonio Jiménez per creure en aquest projecte i ajudar en la seva revisió.

PRIMERA PART, MARC TEÒRIC I CONTEXTUALITZACIÓ: INTRODUCCIÓ, JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS.

Introducció.

Durant l’adolescència i la primera fase de la joventut l’ésser humà presenta estadis mentals i de maduresa amb un perfil confús: l’individu no es considera a si mateix –ni és considerat pels altres- com a nen o nena ni tampoc  com una persona adulta.

Quan Arnold van Gennep (Victor Turner 1988) estudia els individus amb característiques transitòries comprovem que, aquests són alliberats transitòriament de certs drets i deures abans no s’impliquin en l’ordre estructural, i alhora, es veuen exposats alternativament a la estructura i la antiestructura, als estats i les transicions. Aquest fet, és susceptible de provocar crisis d’identitat i situacions de conflicte que poden derivar en processos de marginació.

La base d’alguns sistemes d’identificació (Lévi-Strauss 1981) és també l’oposició: un grup s’identifica a si mateix (nosaltres) a través de la oposició amb una altre (vosaltres o ells). Oriol Romaní (1998) analitza, com algunes situacions noves poden generar anomies o disfuncionaments amb el perill de desembocar en la marginació.  Quan Feixa (2006) estudia els joves, ens adverteix que el món i l’univers juvenil requereix ser contemplat des de una doble vessant: “què és ser jove per la societat” i també “què és la societat pel jove”.

La raó de fons per la qual molts dels nens i nenes han estat internats en un CRAE ha estat la de desplaçar-los d’una espiral de marginació. Si tenim en compte que durant la joventut s’activen mecanismes d’identificació (qui sóc / què vull), la conclusió és que a l’hora de planificar la sortida d’un jove, hem de saber combinar bé les expectatives i les possibilitats.

Així doncs, aquest projecte està destinat a millorar l’atenció d’una població en la qual hi conflueixen quatre grans aspectes: joves com a grup (franja d’edat), membres d’una circumstància cultural (internats en un CRAE / desplaçats de la família), endinsats en un context econòmic (model competitiu de mercat) i en lluita per la integració social.

Finalment, ressaltem la nostra voluntat de revisar constantment aquest projecte coordinant els equips educatius i directius del CRAE La Pastoreta, tot cenyint-nos al procés únic que cada jove experimenta en la seva particular lluita per conquerir nous estatus.

1.- El C.R.A.E. La Pastoreta.

Des de l’any 1990 el Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) La Pastoreta de Reus té un total de 36 places concertades amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), la titularitat és de l’Ajuntament de Reus i la gestió depèn de SAGESSA. “La Pastoreta” és un Centre mixt que acull menors amb edats compreses entre els 3 i 18 anys (l’edat però, que pot ser superior o inferior en casos excepcionals si ho determina el Servei Territorial d’Atenció a la Infància i l’Adolescència -STAIA-).

Com a Centre Residencial d’Acció Educativa, “La Pastoreta” té l’encàrrec d’oferir una resposta a les necessitats materials, físiques, afectives, psíquiques, educatives i socials del menors les 24 hores del dia i 365 dies a l’any. En aquest sentit, el paper dels i les educadores és vetllar per l’educació integral dels menors durant la seva estada al Centre; i procurar dotar-los, transversalment, de coneixements i habilitats bàsiques en la vida quotidiana, i procurar que els menors esdevinguin autònoms.

Concretament, el CRAE La Pastoreta està estructurat en tres minillars (amb 12 places cadascuna) amb la finalitat de crear una dinàmica: que permeti una atenció personalitzada, que garanteixi una independència funcional, singular i pròpia, i que doni una resposta específica a les necessitats de cada grup.

Cada minillar compta amb una infraestructura autònoma (cuina, menjador, sala d’estudi, despatx d’educadors, sala d’esbarjo, lavabos, dutxes, pati) i el Centre disposa de serveis comuns (sala d’informàtica, biblioteca, sala de visites per famílies, cuina general, servei de bugaderia, gimnàs i pati d’esports).

2.- Origen, situació i procedència dels menors.

La procedència dels menors del CRAE La Pastoreta de Reus, s’entén a partir del funcionament de la DGAIA, que és el darrer òrgan responsable de la tutela d’aquests menors. Aquesta, compta amb una estructura orgànica que respon a tres principis rectors (territorialització, transversalitat i coordinació). Val a dir, que la majoria dels menors internats a la Pastoreta depenen, administrativament, de la Direcció de dos Seccions Territorials: Serveis Territorials de Tarragona i Serveis Territorials de Terres de l’ Ebre.

Com a conseqüència de situacions marginals i després d’un procés legal, finalment, els menors són internats en un Centre en diferents formes administratives, les tipologies més comunes són: guarda administrativa (quan els titulars de la pàtria potestat dels menors, es veuen incapacitats per causes greus transitòries) o tutela administrativa (quan existeixen indicis suficients per preveure que aquesta situació és perllongarà).

A grans trets, podem resumir la procedència dels menors internats en cinc orígens: Centre d’ Acollida, família biològica, un altre CRAE, fracàs d’un acolliment familiar, fracàs d’adopció o preadopció-

Les línees d’atenció i treball dels educadors i educadores queden copsades al Projecte Educatiu Individualitzat (PEI); el qual es revisa i supervisa anualment, i semestralment mitjançant un Informe Tutorial de Seguiment Educatiu (ITSE). Concretament, les línees s’agrupen en quatre camps: desenvolupament físic, desenvolupament cognitiu, desenvolupament emocional i desenvolupament social.

Justificació: la sortida del Centre o Desinternalització.

Quan els joves compleixen la majoria d’edat assoleixen la seva pròpia tutela i es converteixen en ciutadans adults de ple dret: amb drets i deures. Malgrat que cada jove hi reacciona de forma particular, en general, aquest és un procés angoixant i  vertiginós que depèn molt dels llaços i les xarxes d’ajuda que cada jove disposi fora del Centre.

El procés d’emancipació dels adolescents ja de per sí és difícil. Els joves es troben en una situació liminar o d’impàs (Turner 1988), és a dir, no s’identifiquen encara amb els adults però ja no són nens; són conscients que comencen a tenir responsabilitats de la vida adulta, però manquen d’experiència, i mentalment no són madurs…

La diferència bàsica d’aquest procés entre nens i nenes internats en un Centre Residencial –en la majoria de casos, de forma involuntària- respecte als nens i nenes que no ho estan, recau en la velocitat a la qual s’ha de dur a terme. D’alguna manera, s’accentua l’acceleració, ja que han d’activar una resposta, com a molt tard, als 18 anys.

Tot i que els joves tenen ben assumit que han d’iniciar una nova etapa quan surtin del Centre, sovint, no són capaços de preveure o planificar la seva situació: eviten o posposen resoldre-la fins l’últim moment, perquè creuen que poden fer-ho improvisant o amb immediatesa.

Descripció de la situació i beneficiaris del Projecte Finalista La Pastoreta.

Aquest projecte ha esdevingut un eix vertebrador del funcionament de La Pastoreta, ja que, d’una banda els menors de més de 16 anys entren de ple en la dinàmica, i de l’altra, els altres menors, independentment de la seva edat, a poc a poc n’assumeixen els  efectes i les obligacions:  “a partir dels 16 anys hauré de fer una rentadora a la setmana…”.

Durant la fase finalista, el plantejament i les intervencions de cada PEI giren entorn la educació integral de cada nen i nena, i a més a més, s’encaminen al seu desinternament. En general, les sortides les agrupem en sis tipologies: amb la família biològica, un pis tutelat, un pis de lloguer, l’emancipació, d’altres o especials, i finalment, fugida o escapoliment.

Objectius a assolir.

El caràcter general del Projecte és integral i sinèrgic. Integral perquè comprèn totes les parts i elements humans que cada jove necessita reunides en un tot: la sortida del jove del Centre. Tots els esforços doncs, queden integrats per assolir els objectius generals.

No es tracta doncs, d’una suma o una juxtaposició d’accions, sinó d’una “funció” per aconseguir vincular, de forma exponencial, una actuació amb una altra de manera que s’incrementi i millori la qualitat de l’atenció i el benestar dels joves finalistes: cadascun dels blocs estan fortament relacionats i donen suport als objectius d’altres àrees (sinergia). Dit d’una altra manera; l’èxit o el fracàs d’una àrea no pot jugar en detriment d’una altra.

D’entrada, ens varem plantejar dos grans objectius generals:

– Dotar als adolescents majors de 16 anys residents al CRAE La Pastoreta de Reus de coneixements i eines que afavoreixen la integració social; procurant que aquests interioritzin la importància d’adquirir hàbits saludables, així com el valor que el conjunt de la societat determina a algunes habilitats socials.

– Coordinar un adequat funcionament general de la minillar programant activitats, dinàmiques i tallers, a fi i efecte que els joves es responsabilitzin –progressivament- de la pròpia salut, es familiaritzin amb les tasques domèstiques i comunitàries, i adquireixin el major grau possible de coneixements i habilitats enfocades al món laboral.

Per assolir-los, varem fixar cinc blocs d’atenció: “Autonomia en la higiene i la salut personal”, “Autonomia en els afers personals”, “Autonomia en els afers domèstics”, “Autonomia en els afers econòmics”, “Autonomia en els afers acadèmics i/o laborals”.

Cadascun d’aquests blocs comptà amb el seus propis objectius específics (alhora desgranats, posteriorment, en objectius operatius):

–       Autonomia en l’ordre, la higiene i la salut personal:  “Atendre les necessitats dels menors en l’àmbit de la salut procurant que cada jove assoleixi -progressivament- una cura i seguiment autònom de la higiene i la salut personal.”

–       Autonomia en els afers personals: “Adequar l’acció educativa –tan de dins com de fora el Centre- al perfil específic de cada jove finalista, atenent al seu moment emocional i al seu moment maduratiu.”

–       Autonomia en els afers domèstics: “Treballar i procurar que els joves es responsabilitzin dels afers domèstics d’ordre i neteja, i incentivar-los perquè valorin els objectes personals i els espais comuns.”

–       Autonomia en els afers econòmics: “Conscienciar i responsabilitzar els joves perquè assoleixin un ritme de vida econòmicament equilibrat.”

–       Autonomia en els afers formatius i laborals: “Assessorar i acompanyar els menors perquè aconsegueixin una formació ajustada al seu itinerari laboral o acadèmic. I al mateix tems, vetllar perquè aquests coneguin els principals recursos administratius de la comunitat.”

Bibliografia.

• · Feixa, C. (2006) De jóvenes, bandas y tribus. Barcelona. Ariel.

• · Gómez-Granell C. i Altres. (2004) Infancia y familias: realidades y tendencias. Barcelona. Ariel.

• · Lévi-Strauss C. (1981) La identitat. Barcelona. Petrer.

• · Porcel, A. i Vázquez, C. (1995) La supervisión. Espacio de aprendizaje significativo e instrumento para la gestión. Zaragoza. Certeza.

• · Romaní O., a  Prat J. I Martínez A. (1998) Ensayos de antropología cultural. Barcelona. Ariel.

• · Romaní O., (2006) La salut dels joves a Catalunya. Un estudi exploratori. Material inèdit.

• · Turner, V. (1988). El proceso ritual. Estructura y antiestructura. Taurus. Madrid.