Presentació

De la mateixa manera que una persona s’ensorra, i pot deixar-se endur i precipitar-se a l’abisme quan es queda sense feina i van mal dades; també hi pot reaccionar,  agafant el timó i navegant sense por d’embarrancar. Com a país, cal encertar el rumb per sortejar o encaixar els indefugibles processos de Globalització.  I el català, és un poble valent, que té fama de superar les adversitats, però que quan fa calma, inexplicablement, es deprimeix.
.

.

El Serrallo sempre mira de salvaguardar la seva personalitat a tota costa. Ara, a contra rellotge. I de recursos i maneres en té i bé les sap. Ara bé; el ritme desenfrenat de transformació  al què ha estat sotmès, feia del tot impossible de digerir tant de canvi sobtat. Afortunadament, i a contra pronòstic, tot aquest batibull de canvis (en l’activitat econòmica, en la distribució dels espais, en la mobilitat dels veïns…) no ha comportat, fins el moment, cap segregació insalvable.

.

Els serrallencs presumeixen del seu caràcter plural vinculat a la naturalesa de la mar. Ara bé, es palpa al barri de Sant Pere, cert aire d’enyorança vers les velles formes de veïnatge. I les xarxes socials són, en veritat, les responsables que la gent arreli.
.

.

Actualment, es barreja al Serrallo un ambient contradictori. Un aiguabarreig de desencís i abatiment, i alhora d’indefugible aprovació vers el què està passant. És clar, que cal evolucionar per no morir; però no pot ser que desapareguin les maneres i el caràcter pescador del barri en nom de l’interès turístic!
.

.

Tot aquest marasme de sensacions provoca mareig entre els serrallencs. Perquè perceben, que el procés de renovació urbà juga en detriment de les dinàmiques veïnals de tota la vida. I que, a poc a poc, es perd l’aurora conciutadana que els aportava seguretat personal.
.

.

La crisi econòmica global, però, ha alentit aquest ritme transformador. I s’imposa ara un parèntesi òptim per pair, reflexionar i reivindicar. És l’hora de treballar relaxadament, per gust, per realització, i per honra. És l’hora d’aixoplugar el raser, transmetre calor, i arribat el cas, encendre torxes i alçar el puny. I, el més important, realçar i relligar l’esperit del Serrallo, ben altament, perquè sigui vist i reconegut les nits de negra boira.

.