Introducció al procés d’investigació La pretensió de tot científic és fer avançar el camp del coneixement aprenent de l’experiència dels més vells i de la sapiència dels més experts. Pel que fa a la nostra manera de treballar, concebem cada àrea tècnica que analitzem no com un compartiment estanc, sinó com una forma d’apropar-se […]
Arxiu de la categoria Antropologia Social i Cultural
Antropologia i Mètode. Metodologia etnogràfica.
en categoria Antropologia Social i Cultural 
Etiquetes: Accessibilitat, Antropòleg, antropologia, Claredat, Clifford Gerrtz, Cultura, Disseny, Eines de recerca, Eixos temàtics, Entrevista en profunditat, Etnògraf, Etnografia, Exercici investigatiu, fenòmens col·lectius, Fonts informals, George H. Mead, Grup social, Informant, Interaccionisme simbòlic, Interpretativisme, Línees de recerca, lògica de la població, Mètode, Metodologia, Narració, Nitidesa, Objectivitat, Observació participant, Paràmetres de pensament, Procés d'investigació, Procés de recopilació, Procés general, Qualitat, reflexió sostinguda, Relat de viva veu, Rigor, Ritualisme, Síntesi social, Tractament de les dades, Treball de camp, Unitat d'anàlisi, Valors, Víctor Turner 
No Comments »Ruta Gastronòmica del Serrallo
Descobrim la cuina serrallenca. I fem un tractament antropològic al Romesco, marca gastronòmica del barri, buc insígnia de la cuina del Serrallo, i tret distintiu entre els serrallencs. Entrem a 20 restaurants del barri marítim de Tarragona, i entrem a algunes de les cuines més emblemàtiques. . . Molts trets físics, psíquics i socials de […]
en categoria Antropologia Social i Cultural Etiquetes: A Bordo, A Bordo Restaurant, activitat interna, Adolf Alegret, Antoni Alasà, àpat, ARCS, Associació de Restauradors i Comerciants del Serrallo, Balandra, Balandra Restaurant, barri de Sant Pere, barri mariner, barri pescador, barri portuari, Ca l'Eulàlia, Ca l'Eulàlia Restaurant, Cal Joan, Cal Joan Restaurant, Cal Martí, Cal Martí Restaurant, canvi de fisonimia, Cocteleria Amici, Concurs de Mestres Romescaires, conducta ancestral, cuina merinera, cuina serrallenca, El Racó Pescador, El Racó Pescador Restaurant, El Serrallo, evolució de les comunitats, evolució humana, Gent de mar, L'Anap Restaurant, L'Àncora, L'Àncora Restaurant, L'Arrosseria Restaurant, L'onada, L'Onada Restaurant, La Botiga Restaurant, La Puda, La Puda Restaurant, La Sidreria Donosti, La Xarxa, La Xarxa Restaurant, Manolo Restaurant, marca gastronòmica, moviment comercial, oferta cultural, oferta gastronòmica, oficis pescadors, passeig marítim, peix i marisc fresc de Tarragona, Pernileria Serrano, qualitat gastronòmica, Restaurant A Bordo, Restaurant Balandra, Restaurant Ca l'Eulàlia, Restaurant Cal Joan, Restaurant Cal Martí, Restaurant l'Anap, Restaurant l'Àncora, Restaurant l'Arrosseria, Restaurant l'Onada, Restaurant La Botiga, Restaurant La Puda, Restaurant La Xarxa, Restaurant Manolo, Restaurant Taverna del Mar, Restaurant Xaloc, Romesco, serrallencs, Sidreria Donosti, Sindicat de Turisme i Iniciativa de Tarragona, som el que mengem, Tarragona, Taverna del Mar, Taverna del Mar Restaurant, tradició gastronòmica, transformació del Serrallo, tret distintiu, turisme familiar, Vídeos, Xaloc Restaurant, zona geogràfica No Comments »El Serrallo, Küsten- und Fischerviertel der Stadt Tarragona. Seine Veränderungen in der Geschichte
. . Ende des 18. Jahrhunderts errichtete der Hafenbaurat im unteren Teil der Stadt Tarragona das Marina-Viertel. Die Fischer wohnten praktisch in den Geschäften am Meer, wo der Fisch gewogen und verkauft wurde. Deswegen mussten sie in den Kai umziehen. . Aber als die Eisenbahn mitte des 19. Jahrhunderts Tarragona und Reus verband, mussten die […]
El patrimonio del Serrallo, barrio marítimo, pesquero y portuario de Tarragona
. A finales del s. XVIII, la Junta de Obras del Puerto de Tarragona construyó el barrio de la Marina en la costa, y como los pescadores vivían en las “botigues de mar”, en la playa, se tuvieron que trasladar hasta el Muelle. . Pero a mediados del siglo XIX, la construcción de la línea […]
Le Serrallo, quartier maritime et de pêche de Tarragona. Transformations historiques
. . A la fin du 18 ème siècle, la commission des travaux publiques du port fît construire le quartier de la Marina sur la zone basse de Tarragone. Comme les pêcheurs vivaient dans les “boutiques de mer” où on pesait et vendait le poisson, ils dûrent se déplacer au quai Costa. . Mais […]
Il Serrallo, un quartiere marittimo e di pescatori di Tarragona. I suoi cambiamenti storici
. . Alla fine del XVIII secolo, la “Junta del Puerto de Tarragona” costruì il quartiere della Marina vicino alla costa di Tarragona. Siccome i pescatori vivevano nei “negozi del mar” sulla spiaggia, si dovettero trasferire al molo. . Verso la metà del XIX secolo la via ferroviaria Tarragona-Reus, obbligò i pescatori a trasferirsi nuovamente. […]
en categoria Antropologia Social i Cultural Etiquetes: Centro storico del Serrallo, Costi di Tarragona, Facciana marittima, Il Serrallo quartiere di pescatori di Tarragona, Il Serrallo quartiere marittimo di Tarragona, Paessagio urbano, Quartiere sostanzialmente popolare, Segni di identità, Topologia di case rappresentative del Serrallo, Urbanizzazione del Serrallo No Comments »Vora la mar (1a part): El front marítim català, la gent de mar, i els barris pescadors i portuaris.
. Introducció teòrica i conceptual. La dedicació d’alguns autors consisteix a obsequiar-nos amb una teoria, que ens serveixi per articular un sistema de comprensió i tractar les complexes dinàmiques generals d’una col·lectivitat. Doncs bé, una explicació molt aclaridora i de gran acceptació, és la que tracta les dinàmiques dels pobles diferenciant-les amb les de ciutat. […]
en categoria Antropologia Social i Cultural Etiquetes: barri mariner, barri pescador, barri portuari, Col·lectivitat, Confraries de Pescadors, Dinàmiques generals, Gent de mar, Glossari marítim, Món portuari, Oficis de la mar, relat oral, Robert Redfield, rural-urban continuum, Sistema de comprensió, Tradició pescadora, Univers mariner No Comments »Vora la mar (2na part): El Serrallo. Un barri amb molta solera.
. Explicar l’evolució del front marítim de Tarragona i el gran conjunt de transformacions urbanístiques, econòmiques i socials experimentades al barri del Serrallo a principis del segle XXI comporta treballar i incidir en cadascun dels seus òrgans vitals. En realitat, conèixer els eixos temàtics i dominar claus analítiques respon a l’entrenament i a l’exercitació de […]
en categoria Antropologia Social i Cultural Etiquetes: apropiació de símbols, barri mariner, barri pescador, barri portuari, claus analítiques, claus simbòliques, Col·lectivitat, conductes, Eixos temàtics, front marítim, Interpretació, pensament, plans de representació., procés de renovació urbà, Realitat compartida, senyes, significat, transformacions econòmiques, transformacions socials, Transformacions urbanes, transformacions urbanístiques, Vida social No Comments »L’estratègia urbanística de Tarragona i el model de ciutat
. Actualment, la cultura és considerada, en si mateixa, un bé de qualitat i benestar. I és, alhora, un producte de consum, i, per tant, un element que genera activitat econòmica; una possessió, doncs, que cal preservar. El fet que les administracions públiques vetllin i protegeixin el patrimoni local que narra la memòria col·lectiva garanteix […]
en categoria Antropologia Social i Cultural Etiquetes: Claus conceptuals, Cultura, estructura urbanística, Font d'identitat, Mecanismes participatius, Memòria col·lectiva, Morfologia urbana, Paisatge urbà, Patrimoni Cultural, Perdurabilitat estratègica, relat oral, societat líquida, Teixit urbà, testimonis històrics, testimonis narratius, testimonis simbòlics, transformacions socials, valor històric, valor narrratiu, valor simbòlic No Comments »La generació de teories a les ciències socials
Des d’un punt de vista teòric; interpretar, representar, i definir les pràctiques socials té a veure amb la relació intel·lectual dels conceptes amb les teories. Aquestes últimes, a vegades són complementàries, i, a vegades, contradictòries. El concepte d’alteritat arrenca el 1800 amb les expedicions de Baudin a Nova Holanda i Lewis i Clarck a Luisiana. […]
