“Reflex” és una projecció, però també pot ser un acte. Aquest muntatge és senzill i fa pensar. .
Arxiu de la categoria Antropologia Social i Cultural
El Serrallo de Tarragona: Transformació urbana al segle XXI. Efectes Socials i Culturals
Presentació De la mateixa manera que una persona s’ensorra, i pot deixar-se endur i precipitar-se a l’abisme quan es queda sense feina i van mal dades; també hi pot reaccionar, agafant el timó i navegant sense por d’embarrancar. Com a país, cal encertar el rumb per sortejar o encaixar els indefugibles processos de Globalització. I […]
El Serrallo de Tarragona: Transformació urbana al segle XXI. Efectes Socials i Culturals (2a part: Eix temàtic)
EIX TEMÀTIC De la mateixa manera que els acords presos en una reunió de designació de quotes de pesca, posem per cas, en un restaurant del barri, entre l’alt càrrec d’una empresa internacional dedicada al comerç de congelats marins, i el màxim representant de la Confraria de Pescadors; repercuteixen, ineluctiblement, en l’esdevenir immediat de l’economia […]
El Serrallo de Tarragona: Transformació urbana al segle XXI. Efectes socials i culturals (3a part: Marc teòric)
MARC TEÒRIC . Per entendre a fons la transformació urbana del Serrallo cal, abans de tot, recórrer a grans teòrics socials. Teories clàssiques o bé contemporànies on quedin explicades algunes claus conceptuals. Especialment, aquelles teories on s’hi aborda la reacció local davant la lògica global. Altrament anomenada glocalització (l’elitització és una tipologia de reacció glocal […]
El Serrallo de Tarragona: Transformació urbana al segle XXI. Efectes Socials i Culturals (Bibliografia i Fonts consultades)
. BIBLIOGRAFIA . Alegret, J.Ll., Nadal, B. (1987) Les Confraries de pescadors. La dimensió social de la pesca a Catalunya. Opuscle a càrrec de la Direcció General de Pesca Marítima. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya Atkinson, P. i Hamme, M.(1994) Etnografia. Métodos de investigación. Paidós. Barcelona Borja, J.; Castells, M. (1998). Local […]
La meva concepció de les Polítiques de Joventut en l’actualitat
(Posicionament sobre què haurien de ser les polítiques de joventut, com s’haurien d’estructurar i en què s’haurien de concretar a la pràctica) La meva concepció de les polítiques de joventut en l’actualitat no divergeix gaire de la que podria formular d’altres àmbits. Fa 13 anys, quan estudiava la Diplomatura de Treball Social, a primer curs, […]
Situació dels Joves Tutelats per la Generalitat de Catalunya a Tarragona
INTRODUCCIÓ. La primer gran pregunta que cal fer-nos, és per què la Xarxa de Recursos de Protecció s’aprima tant quan el menor tutelat per la Generalitat de Catalunya compleix 18 anys i passa a ser extutelat. És a dir, per què quan deixa de ser menor i passa a ser un jove adult, existeix una […]
De com els joves internats en un CRAE assoleixen l’autonomia.
“Treballar en un CRAE amb joves adolescents no és cosa gens fácil: moltes de les dinàmiques i rutines quotidianes, esdevindrien del tot escandaloses o anecdòtiques, si transcorreguessin en qualsevol altre context.” Miquel Àngel Magan Què és un C.R.A.E. Resumint molt, la essència dels Centres de Protecció de Menors a Catalunya, s’entèn a partir d’una evolució […]
Generació Ni-Ni? Una visió detallada
GENERACIÓ NI-NI? UNA VISIÓ DETALLADA. Actualment, diversos actors i institucions socials parlen de la joventut. Un àmbit que genera constants reflexions i teories, segons les condicions i el desenvolupament que cada context descriu; i que serveix de pretext als mitjans de comunicació, per articular i construir narratives entorn aquest grup social. Aquests relats, es sostenen […]
Complir 18 anys en un CRAE (Descripció d’un ritus de pas, des del punt de vista estrictament institucional)
Introducció al concepte de ritus de pas Des d’una perspectiva legal, complir divuit anys és quelcom d’especial. És tot un ritus de pas, a través del qual s’adquireixen nous drets i deures. Aquests es poden resumir, principalment, en quatre: d’una banda, s’adquireix el dret a votar als seus representats, i de l’altra, s’obre la porta […]